Oi?

Avui fa vuit dies, dimecres de la setmana passada, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona va organitzar, en el marc d’una nova edició de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer, una taula rodona sobre “El llibre en un context de canvis socials i tecnològics”. […]

M’hi van convidar, al costat de Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, Lola Pons, coordinadora tècnica de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, i Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, que vam actuar sota la moderació d’Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters. Àlex Cosials va seguir el seminari i en fa aquí un breu resum crític prou suggerent.

En síntesi, hi vaig defensar la idea que el llibre és ell mateix sinònim de crisi i transformació, és a dir, un motor de canvis socials i tecnològics d’ençà de la seva invenció, que alhora en rep els efectes. Entre els quals, ara mateix, destaca la progressiva marginalitat de la cultura literària: el llibre i la lectura ja no són percebuts com a socialment necessaris. I és en aquest context que la lectura literària va essent substituïda per una activitat de mer entreteniment i altres formes de “postlectura” (caracteritzades, per dir-ho de pressa, pel fet que els textos “fan” o hi “passen” coses davant d’un lector que pot restar-hi passiu passiu).

Què poden fer, aleshores, els agents tradicionals del llibre? Reinventar els propis rols traient tot el partit del que la tecnologia d’avui els permet fer de més i millor, en comptes de tolerar l’intrusisme que la facilitat tecnològica fa possible (avui per llançar al cosmos un producte editorial no cal ser editor ni llibreter, ni tan sols “escriptor”, sinó només tenir a l’abast un ordinador arregladet). Reinventar-se, doncs, i no renunciar, si s’hi creu, a practicar la lectura. Que és la millor manera de predicar-la. Amb l’exemple.

L’Aula Rubió i Balaguer ha penjat l’enregistrament de la sessió aquí.