Festa Major
No fa gaires mesos que a la torreta de davant de casa hi van arribar nous veïns. Van treballar fort durant dies per rehabilitar-la per dins i per fora. Un divendres gairebé se’ls va fer de dia fent retocs, polint detalls, deixant el lloc a punt de revista. I l’endemà van rebre. […]
Van posar garlandes i fanals, va començar a sonar això que en diuen chill-out, van servir beguda i es van posar a rostir carn. Els sorolls i les olors no enganyen. Sí, són argentins, em sembla. Aquell dissabte va ser un anar i venir de gent a la festa de la torreta. Es va fer fosc, i gent, i asado de tira, i chill-out. Es va fer de dia, i gent, i asado, i chill-out. Dissabte i diumenge amb gent, asado de tira, chill-out i força gresca. Una senyora inauguració, sí.
Que es va repetir el cap de setmana següent. I alguns dies entre setmana, també. Sense pausa, sense treva. Aquest matí a les vuit portaven uns bons sacs de gel. I he pensat tornem-hi, que avui és divendres i el vespre s’ha d’aprofitar. Però no. No han esperat al vespre. A les deu del matí ja hi érem: chill-out, i gent, i asado de tira, i vinga gresca.
Aquests dies diu
que carrers i barris i viles i ciutats s’engalanen per fer festa. Jo,
que sóc de mena tranquil·la, pensava que bé que les viles i els barris
festers quedin lluny de casa. Però m’enganyava. De vegades la festa ve sola soleta fins al jardí del costat, i fes-te fotre.
És tan bonic que els veïns siguin sociables, i joves, i feliços… Si ara que fosqueja hi tornen, potser que hi truqui. Segur que tindran almenys un bocí de xurrasco per a mi. No me’l poden negar.