No hi ha llimacs sense bava. Per a Narcís Comadira

Aquest dimarts el Cercle Artístic de Sant Lluc va acollir una singular festa d’aniversari. Feia pocs dies que Narcís Comadira havia fet els setanta-un i una colla d’amics i lectors li vam fer ofrena de Quan em llegiu, quaranta-set comentaris de poemes seus publicats per 62. […]

Com recullen algunes cròniques (en trobareu els enllaços en aquest punt del Flux, d’un dels promotors de la iniciativa), el conductor de l’acte, Josep M. Fonalleras, em va convidar a llegir-hi el primer dels poemes de la vetllada, el sonet “Jo”, tot un autoretrat, on entre moltes altres coses afirma:

Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,

els plaers de la carn, que em moriré.

El llibre inclou el meu comentari al poema “Epigrama”, sota el títol “No hi ha llimacs sense bava”, que comença:

Ara que Narcís Comadira compleix setanta anys li he fet el petit homenatge privat de rellegir-lo en camí invers. He començat pel darrer llibre i he anat tirant enrere fins que, en arribar a Usdefruit, el poema “Epigrama” m’ha fet aturar. “Epigrama” és el quart poema de la segona i última secció d’Usdefruit, que en conté vint-i-un. I Usdefruit és, segur, un llibre de maduresa, publicat el 1995, a cinquanta-quatre anys, el penúltim que recull Formes de l’ombra, després d’En quarantena (1990) i abans de L’art de la fuga (2002), abans també del seu últim llibre conegut fins ara, Llast (2007).

El poema comença amb aquesta afirmació: “Ara sóc un llimac”. I l’impacte que m’ha fet aturar l’ha provocat, no en dubto gens, la combinació incòmoda, indigesta, de la primera persona del singular amb la imatge llefiscosa del gastròpode. I el dubte, com una reminiscència de lectures anteriors, que no és, aquest, el primer llimac que apareix en la poesia de Comadira. Abans de prosseguir, doncs, com qui surt a caçar cargols, he regirat entre els pàmpols dels poemes anteriors, a la seva recerca i captura.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Lectures. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*