Joguines
A casa m’agrada treballar deixant que per l’ordinador s’escoli la música. No insistiré en les virtuts de l’iTunes, que complementat amb l’ús responsable d’un p2p com LimeWire permet trobar meravelles. Ara, a més, no sé quina mena d’atzar m’ha dut a un web on he descobert una joguina nova. […]
En diuen Last.fm i és ben bé això, una emissora de ràdio que et va abocant cançons segons el criteri que li dictes. Ho he provat amb els grans, i després m’ha temptat posar-me una mica eurocèntric i li he demanat coses de casa.
Li pregunto què té d’en Sisa i em diu que se li assemblen, d’entrada, Albert Pla, Sapo, Obrint Pas, Brams o Fermín Muguruza, ja veieu fins on afina el giny. Però també proposa noms de no tan ençà com una tal Josephine Foster and the Supposed, Shelagh McDonald, Graeme Jefferies o Supreme Dicks.
Premo el play i l’aventura, estremidora, ara de satisfacció ara d’espant, em du a imaginar quins criteris deu seguir la cosa. Dubto que algú s’entretingui a escoltar-ho tot i vagi penjant etiquetes a cada artista, a cada disc, a cada track perquè les cerques dels usuaris siguin nodrides i sense error. Potser algun software d’aquests que compara instruments, compassos, arpegis i melodies automatitza la classificació?
Deu ser això. Però quants ítems deuen tenir en comú les percussions de Bengt Berger, el heavy hispànic d’Avalanche o els suggerents sons inquietants de Henry Flint and the Insurrections?