Oi?

Fa quinze dies vam arribar-nos fins a l’Urgell per incorporar alguns paisatges a la nostra experiència del país: els d’Agramunt, Tàrrega i Verdú. A Tàrrega vam aparcar a la plaça del Carme i tot va ser baixar del cotxe i trobar-nos davant el “Monument als Països Catalans” d’Andreu Alfaro. […]

Un feix de barres quadrangulars d’acer inoxidable de longitud variable dibuixa una onada de quatre puntes a la qual el títol dóna ple sentit. Una vegada més, Alfaro juga amb la simbologia de les quatre barres. I construeix una escultura plena de moviment i agilitat que fa de la rigidesa del metall un material flexible. Com si de les febles canyes que es vinclen amb la ventada per tornar-se a alçar de seguida amb prou penes despentinades es tractés. Com si de la nostra tossuda voluntat de persistir i avançar cap a la plenitud nacional es tractés.

Així, sense saber-ho, vam fer un modest homenatge familiar a Andreu Alfaro només quatre dies abans que morís.