Oi?

Això de la llengua ens ha tornat a tenir amb l’ai al cor en espera dels designis del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i agafa’t que no trigaran a tornar-hi. […]

Però el que no entenc, i em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada, és per què ens entestem a tractar-ho com si fos una qüestió vinculada a l’ensenyament. No, en realitat és un problema sobre el qual qui hi té competències de debò és Benestar i Família.

Perquè, voleu dir que poden ser responsables dels seus fills uns pares que pretenen mantenir-los en la ignorància, en el cas extrem dels qui no voldrien que ni coneguessin la llengua del país? I estan capacitat per ser-ne tutors els qui busquen segregar els seus fills, per una racista concepció de la llengua, del conjunt del grup? O és que les pretensions d’aquests pares no tenen cap efecte sobre la seva principal víctima, els seus fills?

No és la consellera Rigau qui hauria de pronunciar-se, sinó més aviat el conseller Cleries. Demanant a l’Observatori dels Drets de la Infància, o a qui correspongui, que hi intervingui d’ofici.