“Una festa sobre rodes” a Escola Catalana

El mes de juny, el número 470 de la revista d’Òmnium Cultural dedicada al món educatiu, Escola Catalana, va incloure una ressenya de la mà de Pere Martí –bé que no està signada– dedicada a Una festa sobre rodes. Ens n’acaba d’arribar un exemplar i hi llegim: […]

Cada vegada són més freqüents els llibres
adaptats per a infants que tenen dificultats diverses per accedir a la lectura.
Una de les col·leccions emblemàtiques, a part de les edicions en braille de
l’ONCE, és “El Ginjoler”, de l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa, que té
els títols adaptats a la llengua de signes catalana. Recentment, i fora de
col·lecció, Cruïlla ha publicat un títol adaptat a un sistema pictogràfic de
comunicació augmentativa.

 

El volum pretén tant acostar als lectors una
malaltia tan poc coneguda com és la paràlisi cerebral, com ajudar a fer més
comprensible el text als qui la pateixen. El relat, d’allò més realista, se
centra en una conversa entre un pare i la seva filla, la Maria, que ha assistit
a una festa d’aniversari en la qual hi havia dos convidats en cadira de rodes.
La nena, a preguntes del pare, va explicant la festa i, sobretot, com hi han
participat l’Anna i en Guillem, que no coneixia, ja que anaven a una escola
d’educació especial.

 

Va explicant diversos detalls de la festa,
però sobretot les seves sorpreses davant de les possibilitats de comunicació i
de participació dels dos convidats disminuïts. L’obra, escrita en un llenguatge
senzill i alhora acurat, és eminentment dialogada, tot i que ens la narra, amb
una gran tendresa i domini de la tècnica, un narrador en tercera persona. No hi
ha dubte que els autors, Dolors Borau i Oriol Izquierdo, coneguts en el món literari
per les seves obres per a adults i per moltes activitats culturals i socials, hi
 han volgut reflectir les seves
vivències de pares que han viscut les situacions de la narració, o molt
semblants, amb la seva filla Clara, a qui dediquen el llibre, i que les han
hagudes d’explicar en més d’una ocasió, a nivell particular o com a membres de
la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral. Les il·lustracions d’Ignasi
Blanch, en blanc i negre, tot i que tenen un fons de color molt suau, destaquen
els protagonistes i les seves “gestes” i ens els mostren integrats plenament en
la festa.

 

Els pictogrames, que encapçalen la part
superior de les pàgines, són a tot color, i una mena de resum dels elements
principals que apareixen al text.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Una festa sobre rodes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*