Oi?

Avui ha estat un d’aquells dies que obres el diari i se’t glaça el matí a la cara. […]
Entre les esqueles hi havia la de Norbert Ibero, actor, de 54 anys. Fa només uns mesos el vam trobar en el descans d’un assaig del Txèkhov que pocs dies després havien d’estrenar al Romea i ens vam alegrar de veure’ns, tants anys després d’aquells temptejos de fa prop de trenta anys, quan la companyia Teatreneu va néixer a la sala de l’Ateneu Barcelonès.

Ell s’hi havia integrar com un dels actors de Qui és l’últim?, una obra d’Israel Horovitz, càustica i eficaç, que, dirigida per Carlos Lasarte, va permetre que el projecte comencés a prendre cos. Jo en vaig ser un dels assistents de direcció i hi vaig aprendre gairebé tot el poc que sé sobre el món del teatre.

Tant de temps després d’haver perdut el contacte vam coincidir per atzar. I l’alegria va ser recíproca, ho sé del cert. Com el desig que vam expressar, ai les fórmules verbals, de veure’ns aviat. Un aviat que ara ja no es concretarà.