Oi?

Márquez acaba de publicar L’últim dia abans de demà, una novel·la breu, calidoscòpica, fins a cert punt –només fins a cert punt– generacional i mesuradament tràgica. En deso dos fragments que, també només fins a cert punt, la resumeixen: […]
Creus que algun dia suportarem ser com siguem?
No ho sé.
Jo espero que no, perquè pot ser una bona merda.
La Nora fa un altre glop de cava.
En què penses?
En res.

[…]

Sembla mentida que no puguem arribar enlloc sense haver de donar un munt de voltes.
I què vols que hi faci si els rètols estan mal parits.
Sí, ara serà culpa dels rètols.
Potser sí, no? No tot ha de ser culpa meva.
No sé què dir-te.