Oi?

Entre les moltes frases que es poden espigolar llegint els vint contes de La bicicleta estàtica, d’aparença tan indubtablement biogràfica, se m’imposa ara aquesta, amb la força de les paradoxes: […]
“La mentida, doncs, s’imposa com l’instrument de comunicació més habitual. Per indicació materna, menteixo quan a l’escola em pregunten de què treballa el pare. Per interès, menteixo quan la mare pregunta si tinc deures. Per mimetisme, menteixo quan veig que tothom menteix.”