Reflectir la vida diària

Dilluns passat, el web del Cocarmi (això és, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat) va publicar una entrevista sobre la nostra Festa sobre rodes. Es pot llegir aquí, i diu això: […]

Volíem reflectir la vida diària de les persones amb paràlisi cerebral o discapacitats afins

Recentment s‘ha presentat el llibre Una festa sobre rodes,
escrit conjuntament per Dolors Borau i Oriol Izquierdo. Són
col·laboradors de l‘Associació Esclat i han cedit els drets d‘autor al
Centre d‘Educació Especial Esclat.

– Per què decidiu escriure aquest llibre?

El
llibre és fruit d‘una petició, la que rebem de l‘Associació Esclat per
donar suport a la construcció d‘un nou centre per a la seva escola
d‘educació especial. Decidim escriure‘l i cedir els drets de la primera
edició a favor d‘aquest projecte, amb el qual tenim un vincle personal:
la nostra filla Clara va ser-ne usuària i, per tant, hem viscut de prop
les necessitats dels seus alumnes i dels professionals que s‘hi dediquen
amb una vocació exemplar. La proposta ens arriba l‘any que va morir la
Clara, i d‘aquesta manera la rebem, també, com una oportunitat per
homenatjar-la.

– Quina història explica el llibre?

Volíem
reflectir la vida diària de les persones amb paràlisi cerebral o
discapacitats afins. Vam crear una situació especial però no
extraordinària, la festa d‘aniversari d‘en Jordi, que la celebra amb
alguns companys d‘escola. La Maria, que és la primera vegada que va a
casa del noi, hi coneix el seu germà Guillem i l‘Anna, dues criatures
que viuen sobre cadira de rodes. La història s‘explica des del punt de
vista de la Maria, una nena d‘uns vuit anys que fa preguntes sense por i
pot escoltar les respostes sense prejudicis.

– Per parlar de quins temes?

D‘aquesta
manera intentem mostrar amb naturalitat algunes de les necessitats
especials de persones com el Guillem i l‘Anna, però també que juguen, es
comuniquen, riuen i són felices com qualsevol altra criatura.
Necessiten ajuda o eines especials per fer la majoria de coses que per
als altres gairebé no ofereixen cap dificultat, però no ho viuen amb
dramatisme, sinó com la pròpia normalitat.

– A quin públic s‘adreça?

És
un conte infantil que s‘adreça a tota mena de públics. Als que el poden
llegir sols, als adults que el poden explicar als més menuts i, d‘una
manera especial, a persones com el Guillem i l‘Anna. Per això el conte
incorpora una adaptació en pictogrames. Creiem que, per aquest motiu,
pot ser una eina molt interessant en l‘àmbit escolar, tant d‘escoles
especials com ordinàries.

– Es tracta del primer llibre que incorpora un sistema pictogràfic de comunicació augmentativa. En què consisteix?

El
llibre presenta la història explicada en tres llenguatges: amb les
nostres paraules; a través de les il·lustracions d‘Ignasi Blanch
–delicades, magnífiques, que reflecteixen gestualitat i emocions millor
que cap fotografia–; i, en tercer lloc, amb aquest sistema de llenguatge
alternatiu. Les frases són sintetitzades per petites icones fàcils de
reconèixer, que permeten seguir la història i construir el discurs.
L‘adaptació al sistema pictogràfic és de Jesús Simón i Anna Andreu,
logopedes d‘Esclat.

– Quins avantatges ofereix un sistema pictogràfic de comunicació augmentativa?

Persones
amb paràlisi cerebral o situacions afins, que no poden articular amb
claredat les paraules ni recórrer al llenguatge de signes, a
l‘escriptura o a altres sistemes de comunicació, poden expressar-se
gràcies a aquesta eina, un recurs habitual en el seu entorn però molt
poc conegut en general. Per primera vegada, el troben imprès en un
llibre, de manera que obté el prestigi que dóna l‘edició i el poden
compartir amb tothom. A més a més, els permet enriquir el vocabulari i
les possibilitats expressives en aquest sistema, com passa amb els
altres lectors.

– On podem trobar el llibre?

L‘ha
editat Cruïlla i, naturalment, el trobareu a les llibreries. Recordem
que si a la vostra llibreria no el tenen, els el podeu encarregar. I
també es pot fer la compra a través de les llibreries on line.

– Ja per acabar, hi haurà continuïtat a aquesta col·lecció? Tindrem nous volums amb aquest sistema?

Confiem
que sí, que hi haurà altres contes adaptats a sistemes de comunicació
augmentativa. Estem molt agraïts a editorial Cruïlla per haver cregut en
el projecte i haver fet possible que Una festa sobre rodes hagi
esdevingut un llibre preciós, pioner i esperem que útil.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Una festa sobre rodes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*