Potser qui més esforços ha fet per omplir la bústia és el PP. […]
Hi ha aquella mena de simulació de telegrama que diu que diumenge votarem per fer fora el Zapatero, que ja són ganes de menystenir les eleccions al Parlament de Catalunya.
I hi ha, per exemple, un foli que alterna el blanc i el blau gavina, amb retrats dels candidats de color esllanguit, amb una carta del seu president Rajoy a una banda i una breu missiva de la candidata Alícia al país de les meravelles a l’altra, sobre una tria de set eslògans, quatre en català i tres en espanyol (aquests, ja és casualitat, a favor de la integració i contra els guetos, contra les multes lingüístiques i contra la independència). Tot vol ser fresc i jove, ja que és a aquest segment dels electors –els joves vull dir, o potser als frescos– que s’adreça.
El més interessant, però, són els tres paràgrafs que signa Sánchez-Camacho. Els dos primers són en espanyol i parlen de l’educació, l’atur juvenil i l’accés dels joves a la vivenda. El tercer ha estat escrit en català. I diu:
Tanmateix, vull representar els teus sentiments. Els sentiments que compartim la majoria de catalans. Ens sentim, sense complexos, catalans i espanyols.
Caram, sí que estiren els sentiments, que per apel·lar-hi cal recórrer a la llengua de la terra…