Sense tirar ni treure
Diu que la Fàtima no se què ha de fer per treure endavant el seu fill. […]
Ho deien, ho he sentit aquest matí, en un anunci a la ràdio, un anunci d’alguna cosa em sembla que institucional. D’entrada he aixecat l’orella sense acabar de saber què sentia.
Treure el fill, d’on? I treure’l endavant, com es deu fer? Treure’l del mig o fer-lo a un costat pot ser lleig d’admetre, però s’entén què es vol dir i hi ha situacions que no faries altra cosa.
Al cap d’una estona hi he caigut. Si ells sacan adelante el que sigui, per què nosaltres hauríem de ser menys? Què hi fa si, d’això, sempre n’havíem dit tirar endavant?
Au, doncs. Traieu el ventre de pena i no us estigueu de tirar la casa per la finestra, ara que potser encara hi haurà algú que entendrà què voleu dir.