Singularitats
He rellegit l’article que publico avui a La Vanguardia i hi adverteixo una imprecisió que em fa nosa. […]
L’he rellegit, dic -sóc dels que troba en la relectura d’un mateix, almenys practicada amb mesura, més que la satisfacció de la vanitat, un instrument d’aprenentatge-, i m’adono que no he escollit el verb més pertinent per expressar la idea que volia expressar. Això tampoc no tindria més importància, si no fos que el que dic, en mans de lectors amb mala fe, i n’hi ha, pot acabar dient tot el contrari.
He escrit: en el context de l’escola, dintre l’aula, “empecinarse en mantener la propia singularidad, ya sea en la asignatura de religión, en la renuncia al tocino o en el repudio del catalán, lejos de favorecer el intercambio y la tolerancia supone avanzar hacia la segregación, territorializar las diferencias, levantar muros contra la convivencia.”
I on deia mantener hauria hagut d’escriure imposar o alguna cosa semblant. Perquè mantenir les pròpies singularitats, no deixar de ser el que som per més que el que som vagi modificant-se i transformant-se inevitablement, deu ser irrenunciable. Mentre que no ho pot ser voler imposar aquestes singularitats als altres, fer-ne un motiu de conflicte irresoluble, d’exclusió, de segregació.
Ningú pot haver de renunciar a la seva llengua, a les seves creences religioses, a la celebració de les seves tradicions. No ho penso ni ho he dit. Però igualment no hauria de ser admissible que, en nom de tradicions, creences, llengües o el que sigui, es faci de l’espai comú que és l’escola una trinxera de les identitats particulars. Això sí que ho penso i ho escric. Acceptar-ho comportaria capgirar el sentit que té l’escola, espai únic -i gairebé ja l’únic- de socialització, d’aprenentatge de la convivència.
D’aprenentatge de la llibertat. I ja té nassos -no era aquesta la paraula que m’eixia quan escoltava les respostes de l’emfàtic Rajoy a les punxades de la Mònica Terribas- que sigui en nom d’una pretesa llibertat, ni més ni menys, que ara es vulgui esquerdar el model escolar català, la convivència a Catalunya, el nostre futur.