Lectures d’hivern: Gerald Vizenor
Vicent Berenguer em fa arribar l’últim exemplar de les seves Edicions de la Guerra, la primera traducció al català de Gerald Vizenor, poeta que és presentat com l’autor indi nord-americà més important del present, a qui posa paraules en la nostra llengua Carme Manuel Cuenca. Fullejo Quasi en terra, em deixo seduir per l’aspror d’uns poemes que creen atmosfera d’haikú. I en trio un que també parla d’aquí: […]
Surrender
the longest war
ended at dusk
last summer
by surrender
behind the tonics
and hand cream
my friends
waited outback
and declared
the loading dock
a homeland
drug store
and promised
the world
native liberty
my enemies
touched by women
always survive
no one ever died
at the counter
my relatives
tease the prisoners
count wounds
masks of torture
every winter
and change
nicknames
by the seasons
Rendició
la guerra més llarga
acabà al capvespre
l’últim estiu
amb rendició
darrere els tònics
i cremes de les mans
els meus amics
esperaven defora
i proclamaren
la dàrsena de càrrega
botiga
nacional
i prometeren
al món
la llibertat dels natius
els meus enemics
tocats per dones
sempre sobreviuen
ningú no ha mort mai
al taulell
els meus parents
enganyen els presoners
compten ferides
senyals de tortura
cada hivern
i baraten
els malnoms
cada estació