Publicat el 10 de novembre de 2008
Coincidències
L’atzar ha fet coincidir aquesta tardor a les llibreries els meus Moments feliços amb dues altres obres on apareix la Clara. […]
Hi ha el Quiet
de Màrius Serra, un llibre que cal llegir, a propòsit del qual Sergi Pàmies escrivia divendres a La Vanguardia:
Serra relata, con la misma entereza que ya asomaba en De com s´escriu
una novel·la, los mecanismos del dolor y la rabia aplicados a la
dedicación y sus decepciones. Es un dolor que se derrama cuando Serra
acude al entierro de Clara, la hija de Oriol Izquierdo, con quien ha
compartido el reto de haber sabido elegir, pese a la monstruosidad del
calendario, entre las prioridades impuestas y las promesas vocacionales.
una novel·la, los mecanismos del dolor y la rabia aplicados a la
dedicación y sus decepciones. Es un dolor que se derrama cuando Serra
acude al entierro de Clara, la hija de Oriol Izquierdo, con quien ha
compartido el reto de haber sabido elegir, pese a la monstruosidad del
calendario, entre las prioridades impuestas y las promesas vocacionales.
I hi ha també el torbador poema d’Albert Mestres Comèdia, on la veu arremolinada que parla ve un moment que diu:
tot és buidor grisor mala maror dolor del temps enyor sense forces ni portes però en canvi se’ns ha mort la Clara de paràlisi cerebral de ment preclara plena de vida que repartia adolorida ena d’intel·ligència sense urgència d’una turgència que em veig mancar perquè no és sumar és saber estar
Hi ha, doncs, un record compartit, que agraïm i que d’alguna manera ens consola.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Moments feliços per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent