Contra l’autocomplaença
El mail obert d’aquesta setmana mirava de no fer bona la dita: cap geperut no es veu el gep, diu. Doncs no: no només volem fer un país nou, sinó que crec que hem de voler-lo millor. Amb orgull però sense autocomplaença.
El mail obert d’aquesta setmana mirava de no fer bona la dita: cap geperut no es veu el gep, diu. Doncs no: no només volem fer un país nou, sinó que crec que hem de voler-lo millor. Amb orgull però sense autocomplaença.
Fa cosa de deu dies, el Suplement de Catalunya Ràdio va proposar a Màrius Serra de fer un vermut hortenc a migdia.
Fa vuit dies publicava un mail obert amb aquest títol, que algú van trobar poc afortunat, i pot ser que no li faltes una certa raó. Però ara a la 1 del migdia hi ha hagut la primera condemna dels judicis del 9N i em sembla que no em vaig quedar curt. Espanya és així com és —different, en dèiem abans—, i ha decidit fer la guerra com l’està fent. En comptes de seure i parlar. Doncs ja s’ho trobarà. Si Mas, Ortega i Rigau han desobeït, tots hem desobeït. I més que desobeirem. Perquè és l’unic camí que tenim per ser nosaltres mateixos. Per obeir les nostres necessitats, els nostres sentiments i les nostres irrenunciables aspiracions. Avui Espanya ens convida a dir-li encara amb més força adéu.