Doncs fa una certa impressió escoltar versos propis dits, i ben dits, per una veu estranya.
Tal dia com avui, dotze d’agost, va néixer la Clara, fa trenta anys ben rodons. La nostra nina, si el cos l’hagués acompanyada, ara seria una dona feta, com ho és la seva germana…
Aquest mes de març l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat em va convidar a fer un parell de sessions sobre la poesia amb estudiants de secundària. Els nois i noies havien treballat alguns dels meus Moments feliços i van formular-me tres preguntes una mica solemnes. Aquesta és la resposta que els vaig donar, per començar una estona de diàleg que va ser intens i molt participatiu.
Enrique Badosa, torsimany de Foix i d’Espriu, ambaixador sempitern de les lletres catalanes per terres castellanes, acaba de publicar Sine tradere, un recorregut per la literatura universal que ho és també per tota una vida dedicada a la traducció.
Dissabte dia 5, al magnífic espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni. es va inaugurar l’exposició “Set artistes interpreten poetes catalans“, amb obra de Glòria Auleda, Núria Rossell, Rob Dubois, Carles Puche, Xavi Plana, Martí Pey i Stefano Puddu. […]
Aquest darrer cap de setmana Riba-roja d’Ebre ha viscut la tercera edició del festival Poesia des dels Balcons, i hi vam tornar.
D’ençà d’aquell 9 de febrer, he anat recordant en aquest bloc els aniversaris de la Clara amb poemes, els que vam llegir a la cerimònia de comiat i la majoria dels que recull la darrera part de Moments feliços, que li és tota dedicada. N’han anat quedant dos de banda, i avui deu ser l’hora de rellegir-ne alguns versos:
Va triar els versos de “Rutina”, un dels poemes de la tercera part de Moments feliços. En castellà fan (i introdueixo en la versió un parell de millores que, després de veure’l publicat, m’hi ha suggerit Jordi Virallonga): […]
Rutina
Resistir al enemigo.
Admitir las palabras
del enemigo,
también las agradables.
Responderlas y responder
siempre con tiento
como si su objetivo
coincidiese con tu objetivo.
Construir estrategias
contra las estrategias
del enemigo
como si nada,
un poco distraído,
como si ya hubieses perdido,
como si no estuviera en juego
tu futuro.
Dormir con el enemigo.
Levantarte de mañana
y volver a resistir.
La revista Quorum: ?asopis za
knji?evnost (això és: revista de literatura Quòrum) ha publicat, dins el número doble de maig i juny d’enguany, una antologia de poesia i narrativa catalana. N’han estat artífexs Marko Poga?ar, un dels poetes croats convidats a Farrera l’any passat, i Pau Sanchis, que ha treballat les traduccions amb els seus alumnes de català de Zagreb. S’hi pot llegir aquesta meva “Fruita“, amb versió signada per Boško Habuš i Nikola Vuleti?: […]
Vo?e
Koja te tajna ?elja tjera
da iz košare s vo?em
na stolu, izme?u dvije breskve
biraš najzreliju, najsla?u,
onu što najviše miriše na breskvu?
I koja te tajna ?elja tjera
da se uvijek ponadaš kako ?e
baš ona sljede?a biti najsla?a,
najmirisnija, najzrelija,
najtvr?a, najmekša,
ona koja ?e uta?iti
ovu preduboku ?e??
La revista belga L’Arbre à paroles de la Maison de la Poésie d’Amay va dedicar el número de la tardor del 2010 a la poesia catalana, i entre l’àmplia nòmina de poetes seleccionats també hi era jo. […]
Josep M. Sala Valldaura va fer la tria i els textos d’introducció i Nathalie Bittoun-Debruyne les traduccions. Hi van encabir tres poemes de Moments feliços, que presenten com un llibre “où il s’interroge et montre sa perplexité face au jour le jour, réfléchit à notre quotidien et regrette sa fille perdue. Lyrisme, élégie, vérité… s’appuyant sur quelques rares métaphores”.
A més de “Pausa” i “Babel”, s’hi pot llegir aquest “Carnaval”:
Carnaval
Que l’image que le miroir te renvoie,
timidement, quand la buée s’estompe
et le profil nu s’impose, frissonnant,
lorsque tu t’essuies peau après peau, coiffes
cheveux et toisons, couvres corps et geste
de vêtements recherchés, au toucher si fin,
aux imprimés et couleurs excessifs,
à la coupe insolite, à la tombée ancienne,
qui se conjuguent maintenant contre tout sens
et que tu finis en te mettant des accessoires
rien qu’inutiles, voire grotesques,
que cette image que tu vois dans le miroir
arrive à se rapprocher du triste reflet
que tu crains le plus et qui te manque, que tu désires.
C’est le carnaval. Pas évident d’avoir chaque jour
à te déguiser en toi-même.