Si pogués votaria dues vegades: perquè Mas guanyi significativament en relació amb les eleccions del 2010 i perquè Esquerra amb Junqueras sigui la segona força al Parlament. Però no em deixen. Aleshores, prefereixo assumir el risc que CiU tregui majoria absoluta, segur com estic que el president –contra el que recelen, i és comprensible, tants amics i companys– no ens fallarà, que el seu compromís amb la pròpia paraula i amb el país és insubornable, que no me’n penediré.
Crec que tenim el privilegi de viure en primera persona uns moments històrics per al futur del nostre país, dels nostres fills, de nosaltres mateixos. I per això cal fer gestos de compromís com aquest: és hora de comprometre el propi vot públicament.
Ho faig, acceptant també el risc que el gest sigui mal interpretat: els que em coneixen saben que no m’adhereixo al president Mas com a director de la Institució ni per no deixar de ser-ne. Li dono suport perquè crec en el seu lideratge responsable i en la seva paraula donada, que han estat decisius fins ara per situar-nos, com mai no hauríem pogut imaginar, a les portes del salt endavant més important que pot aspirar a fer el nostre país.