XAVIER NOVELL, EXBISBE
Amb la llengua sense pèls
Vau repartir tanta estopa
Que us temien els fidels,
I la cúria i la tropa.
Portàveu als hospitals,
I també dúieu al metge,
Pervertits homosexuals
Com si patissin del fetge.
En contra l’avortament
Vau tronar de nit, de dia,
Mostrant-vos intransigent,
més virginal que Maria.
Tots recordem el sermó,
Que va desplaure els més místics
D’autodeterminació,
llibertat presos polítics!
De sobte heu tocat el dos
Del gran bisbat de Solsona,
Sentim com ploren per vós
Tant l’Hòstia com la trona.
Refilen els espanyols
Contents amb la vostra absència
I, entre els progressistes, molts,
Que volen la independència.
Ara, on us durà la creu?
Quin serà el vostre camí?,
Això només ho sap Déu
Però no m’ho ha volgut dir.
T.M.PORTA