De la mateixa manera que una de les fonts que alimenta l’independentisme és l’espanyolisme ranci i autoritari del PP, C’s i el PSOE, sovint tinc la sensació que, “a sensu contrario”, una de les fonts que pot acabar alimentant l’espanyolisme és la manca d’unitat dels partits independentistes. Anava escriure la imbecil·litat o l’estupidesa. Ho escric.
És de veres que no veuen el que volem la major part dels independentistes que els votem i els permetem viure de la política? Tant els fot? Pensen que, una vegada hem votat, els escons ja són seus i poden fer amb ells el que els doni la gana? Si fos així, la República Catalana que proposen no seria gaire diferent del que avui tenim a espanya. Jo aspiro a fer que en aquesta República Catalana hi hagi una democràcia directa i els ciutadans deleguin el mínim imprescindible en els seus representants. Si a Suïssa funciona, aquí funcionaria. I ens trauríem un gran mort de sobre. Gent que, amb l’escó a la butxaca, fa el que li rota amb el vot dels ciutadans. Ho hem vist mantes vegades: sovint no ens representen ni tan sols l’endemà de les eleccions, decidint coses contràries al que ens havien promès al programa i la campanya electoral, pactant amb qui han jurat que no pactarien.La manca d’entesa entre els partits independentistes és exasperant. Cansa i fastigueja. No és que afebleixi el moviment independentista; és que, finalment, un n’està fins als collons dels uns i dels altres. Té ganes d’engegar-los tots a pastar fang per no dir a la merda. Les discrepàncies són tan sovintejades, tan absurdes, tan poca-soltes, tan pocavergonyes, que hom pensa que, per fer un país amb dirigents així, potser no val la pena. Passaríem de ser vassalls a morir d’esquizofrènia col·lectiva a la República Esquizofrènica de Catalunya.
Ara parlen de la suspensió, de la substitució i no sé quines collonades més. És igual. Quan no és una cosa és una altra i, quan no, una altra. I així fins a l’infinit. Sembla que no hi ha res a fer. No és allò de: “tants caps, tants barrets”. És que: tants dirigents (independentistes), tants dements. I ja n’hi comença a haver prou d’aquesta broma. Si, a més, considerem que hi ha gent a la presó i a l’exili i que espanya ens ha demostrat que no ha tingut, té, ni tindrà escrúpols, la demència partidista és d’una subnormalitat profunda. O una presa de pèl enorme. Què?
Si això continua així, no votaré a les eleccions vinents, siguin les que siguin. Prefereixo que ens governin els espanyolistes, que aquesta colla de sonats. Prefereixo que aquesta colla de sonats hagi de plegar amb una potada nostra a la seva natja per ineptes i egocèntrics, que continuant gastant la meva paciència en ells. Perquè amb ells el que és segur és que no avançarem ni un mil·límetre cap a la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!