Oh Messi que te’n vas a França,
Igual que el nostre rossinyol,
Però tu hi vas amb l’esperança
De cobrar un ronyó per gol…
Amb llàgrimes de cocodril
I una refinada comèdia
Tu cobraràs milions a mils
Com si fos una gran tragèdia.
Que, per quedar-te a Barcelona,
Sent la crem… del rovell de l’ou
I perquè ets tan bona persona
T’has volgut rebaixar el sou.
Fa molt temps que els pobres culés,
Semblen maleïts pel diable
Fan riure i no guanyen res,
Però tu no n’ets responsable.
Tingués bon vent i barca nova,
Mercenari, cap a París,
Perquè el meu cor no se m’estova
Mentre omples d’euros un banc suís.
Reconec els gols immortals
Que guardarem a la memòria
I tants de passis magistrals
Que ens han conduït a la glòria.
Si la comèdia és finita
No l’hem de voler allargar,
Hem de buscar una nova fita
I així tornarem a guanyar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!