LLAMATADA: centelleig, espurneig, llambreig, llampada. En cast. “destello”. No l’he trobada als repertoris lèxics que habitualment consult. Podria estar emparentada amb la paraula “llamp” o “llampada”
BELLUMA: variant de la forma normativa “besllum”. Enterboliment fugaç de la visió, produït per oscil·lacions de la intensitat de la llum. Per extensió, visió borrosa o, fins i tot visió incoherent produïda per la malaltia o la debilitat. Probablement prové del llatí BIS LUMEN (doble llum o dues llums)
LLAMBRADA: var. de la forma normativa “llambregada”. Visió ràpida, momentània, d’alguna cosa. Per exemple, el peix sota l’aiga, del qual s’afina a vegades tan sols el reflex de la llum en l’escata.
En aquest programa aprofitarem per comentar el significat de la paraula “dacsa”, que ens va quedar pendent del programa anterior. DACSA és l’equivalent de “blat de moro”, “blat d’indi o de les Índies” i “panís”, i prové de l’àrab daksa, amb el mateix significat, segons que podem trobar al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que documenta aquesta paraula a València, Castelló, Alcoi, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Sueca i Altea. A més, la paraula “dacça” apareix també a la novel·la cavalleresca del segle XV Tirant lo Blanc.
Com a derivats hi ha la paraula “dacsera” (planta que produeix els grans de dacsa) i “dacsó” (dim. de dacsa)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!