[Article de Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, publicat a El Periódico i a l’Observatori de l’Estatut]
Òmnium Cultural ha decidit fer una consulta als seus 15.500 socis sobre la posició que hauria de prendre l’entitat respecte del referèndum de l’Estatut. Algunes persones podrien considerar que aquesta consulta interna és innecessària i, fins i tot, desaconsellable. Passat el període de sensibilització de la població, i en certa manera de mobilització de la societat civil durant el procés d’elaboració i de negociació, estaríem ara en el moment de la campanya pròpiament dita dels partits polítics. Malgrat això, diverses entitats significatives de la societat civil catalana, des dels sindicats fins a associacions que s’han sentit motivades pel repte que representa una nova institucionalització de l’autogovern de Catalunya, han anat prenent posició respecte del referèndum.
Òmnium Cultural té com a objectiu la promoció de la llengua, la cultura i la personalitat nacional de Catalunya. És una entitat transversal, és a dir, que en el marc de l’afirmació cultural i nacional de Catalunya, inclou diverses sensibilitats polítiques, i això forma part de la seva riquesa associativa. Òmnium va ser una de les entitats consultades fa més d’un any pel Parlament i va transmetre els punts al seu parer essencials que l’Estatut hauria de contemplar: replantejament de les relacions Catalunya-Espanya sense els condicionaments franquistes del 1978; atenció als canvis socials experimentats per la societat catalana després de 25 anys (immigració, noves tecnologies, indústries culturals…); equiparament legal de la llengua catalana amb la castellana; definició menys tímida i ambigua del que és Catalunya; finançament de la Generalitat que reduís el dèficit fiscal del país a nivells raonables; capacitat de gestionar l’exercici dels drets socials dels ciutadans; presència internacional en aquells afers que eren competència del Parlament, especialment en organismes com la Unesco.
L’Estatut del 30 de setembre
Després va intentar afavorir el procés que va conduir al text estatutari aprovat pel 89% dels nostres diputats al Parlament el 30 de setembre. Més tard, el 2 de novembre, va convocar a Madrid una representació significativa de la societat civil catalana per tal de mostrar públicament el nostre suport a l’Estatut aprovat pel Parlament.
A partir d’aquell moment, ha anat manifestant el seu interès pel nou Estatut en el procés de negociació recomanant, quan ha estat al seu abast, el manteniment de dues condicions bàsiques: ambició i unitat. Ambició respecte als continguts, sense menysprear els condicionaments que comporta qualsevol negociació, i unitat per mantenir la força democràtica que hauria permès negociar millor. El resultat ha estat evident: si és discutible que s’hagi mantingut la primera condició, és a dir, l’ambició, és ben clar, en canvi, que s’ha abandonat clarament la segona, és a dir, la unitat.
Democràcia interna
Arribats a aquest punt, Òmnium ha procurat ser coherent amb l’actitud que havia mantingut des del principi i, davant la possible dispersió de valoracions per part dels seus membres, ha cregut que les circumstàncies oferien una bona ocasió per desenvolupar la democràcia interna de l’entitat. Es tracta de consultar els associats per saber si es creu que l’entitat ha de prendre posició i, en cas afirmatiu, en quin sentit. No creiem que la majoria d’entitats, al marge dels partits, que han mostrat públicament la seva posició hagin fet prèviament aquest exercici d’implicació dels seus associats en la presa de decisió. Estem convençuts que és una bona manera de reforçar la vida associativa. I val la pena insistir que no es tracta de saber allò que cada soci pensa fer personalment en el referèndum, sinó saber allò que els socis creuen que ha de fer l’entitat, que és una cosa diferent.
És cert que són mesures que no es poden aplicar massa sovint. Però considerem que pot ser útil que, quan tenim al davant un esdeveniment que té una importància indiscutible, com és el cas, els membres de l’associació tinguin la possibilitat d’expressar el seu parer. El triple lema de l’associació (Llengua, cultura i país) ho justifica, però fins i tot movent- nos en l’àmbit estrictament cultural, el nou Estatut té unes conseqüències clares per al desenvolupament adequat de les nostres possibilitats culturals.
El desgavell polític de les darreres setmanes i la possibilitat de la celebració d’unes eleccions anticipades no resten interès al resultat de la consulta i, més tard, del referèndum. En qualsevol cas, sigui quina sigui l’aplicació del nou Estatut en cas que sigui aprovat, la nostra vida col.lectiva no s’acaba el mes de juny. Les entitats de la societat civil catalanista, i d’una manera especial Òmnium Cultural, mentre vagi tenint un creixent suport per part dels ciutadans, haurà de reprendre amb més vigor, si cal, la tasca que l’entitat ha anat realitzant des de fa més de 40 anys
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!