5 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

El català a la justícia en el nou Estatut [Eva Pons]


Article publicat per Eva Pons a l’Observatori de l’Estatut

Mentre el text del’Estatutcontinua la seva tramitació a les Corts Generals, és interessant revisar alguns dels temes en els quals la reforma podia significar un avenç més clar. Un d’aquests aspectes és la justícia, sector que fins avui s’ha mostrat força impermeable a un ús normalitzat de la llengua catalana i on la legislació continua reservant al castellà una posició preeminent.

La manca d’adequació d’aquesta administració a l’estructura descentralitzada de l’estat i al seu caràcter plurilingüe són els dos aspectes interelacionats que pretenia abordar el text estatutari elaborat pel Parlament de Catalunya. Tanmateix, si comparem la redacció original del Títol III “Del poder judicial a Catalunya” i la redacció actual els canvis són tan importants que pràcticament desvirtuen aquella voluntat. De fet, el Títol III “Del poder judicial a Catalunya” ha estat pràcticament rescrit de dalt a baix per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, amb l’eliminació de moltes de les previsions vinculants i les remissions constants a decisions futures dels òrgans estatals.

Pel que fa a la qüestió lingüística, l’aspecte principal tractat és el relatiu a la capacitació del personal judicial per a exercir en les dues llengües oficials, per tal de garantir els drets lingüístics dels ciutadans a utilitzar-les davant l’Administració de justícia. Amb això es respon a les dificultats que troben molts ciutadans i professionals del món a l’hora d’adreçar-se en català als òrgans jurisdiccionals, atès que bona part d’aquests no han assumit la disponibilitat lingüística com un element del servei que han de prestar.

Així, dins del capítol III, relatiu als drets lingüístics, es continua dient en l’article 33.3 que “els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de Justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per exercir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball”. Tanmateix, en la redacció donada pel Congrés s’ha eliminat de l’article 33 la menció que l’esmentada acreditació es farà “en la forma que estableix(en) aquest Estatut”, aspecte que es regulava en l’article 102, el qual ha sofert els canvis més importants.

Les conseqüències dels canvis
Quins són l’abast i les possibles conseqüències d’aquests canvis? D’entrada, del títol de l’article 102 ha desaparegut la paraula “requisits”. El precepte recull el principi que els magistrats, jutges o fiscals que ocupen una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del català (art. 102.1), però no assegura el requisit lingüístic. Diversament, en els debats en el Congrés es parlà d’un “mèrit determinant” -concepte prou equívoc-, però finalment el text no concreta com es “valorarà” el coneixement de la llengua en els concursos de trasllat (art. 102.3), ni tampoc com s’acreditarà pels jutges i magistrats que no hi accedeixen per trasllat. Pel que fa a la resta de personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia, que en el text del Parlament s’equiparava pel que fa als coneixements lingüístics al personal de l’Administració de la Generalitat, ara es reitera genèricament el principi establert en l’article 33 (art. 102.4).

En definitiva, les modificacions de la regulació de la llengua en l’àmbit de la justícia impliquen que queda en mans de legislador estatal decidir el quan, el quant i el com pel que fa a l’exigència i la valoració del coneixement del català per part del personal judicial que exerceix a Catalunya. La situació s’agreuja perquè s’ha suprimit l’apartat cinquè de l’article 102, que atribuïa al Consell de Justícia de Catalunya el control de l’aplicació del previst en aquest precepte, que ara pot correspondre al Consell General del Poder Judicial. No cal afegir gaire comentaris sobre la sensibilitat i predisposició que ha demostrat aquest òrgan davant les iniciatives adreçades a garantir l’oficialitat plena del català en l’àmbit de la justícia i l’eliminació de les traves legals que avui ho impedeixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!