9 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Efectes de l’Estatut en el futur de la llengua [Jordi Serra]

Article de Jordi Serra, prospectivista, publicat a l‘Observatori de l’Estatut

Un dels principis fonamentals de la prospectiva (la disciplina que estudia el futur per comprendre’l i poder-lo influir) és que el demà és múltiple i alternatiu, un ventall d’opcions que se’ns presenten per intentar triar-ne la millor. Des d’aquest punt de vista, pot ser interessant analitzar les implicacions dels diversos textos estatutaris, el de Sau, el projecte aprovat pel Parlament de Catalunya i el Dictamen del Congrés, per estudiar en forma d’escenaris de futur alternatius el seu impacte sobre la possible evolució del català. En aquest sentit, l’accent d’aquesta aportació no recaurà tant en l’anàlisi comparativa de les diverses versions estatutàries (tasca que ja han fet les aportacions d’Isidor Marí i Eva Pons en aquest observatori) sinó en els seus efectes de futur.

Plantegem 3 escenaris possibles
1. L’escenari amb l’Estatut vigent
2. L’escenari d’acord amb l’Estatut del 30 de setembre
3. L’escenari, segons el dictamen del Congrés

1.L’escenari amb l’Estatut vigent

És obvi que per a l’Estatut de Sau aconseguir la cooficialitat del català (art. 3) ja era una fita. Allò permetia al català fer un salt qualitatiu i, a més a més, en aquell moment era poc realista plantejar-se d’anar gaire més enllà. Però l’Estatut de Sau ha envellit i, pel que fa a la llengua, ho ha fet malament. Un seguit de factors ho palesen, entre ells:

  • L’arribada d’immigrants, que ha estat espectacular i ha modificat la mida i la composició de la nostra estructura poblacional.
  • El rearmament teòric de l’espanyolisme i de l’estatisme en general.
  • El creixement de sectors autòctons que defensen el bilingüisme com la millor opció per a Catalunya (però que, en realitat, volen mantenir la situació de diglòssia actual).

Per tant, l’escenari que es dibuixa per al català amb l’Estatut de Sau és el d’anar esdevenint una llengua cada cop més minoritzada, cada cop més arraconada en la realitat social i, per tant, d’anar avançant fermament cap a la irrellevància i la desaparició.

Aquesta opció seria l’escenari tendencial, aquell que extrapola la situació actual en el futur sense ruptures rellevants. Ara convé examinar fins a quin punt el text del Parlament i el del Congrés suposen alternatives a aquest escenari.

2.L’escenari d’acord amb l’Estatut del 30 de setembre

Tal com s’indica en els articles de Marí i Pons, el projecte del Parlament presentava alguns canvis importants. Pons en destaca «la major extensió, que reflecteix l’horitzontalitat de la matèria lingüística […], una major garantia de l’autogovern lingüístic […] i la introducció de previsions adreçades als òrgans de l’Estat, aprofitant el caràcter bifront de la norma estatutària». En una línia molt coincident, i entre altres coses, Marí assenyala «l’extensió del principi de disponibilitat lingüística a l’àmbit privat» (art. 34) i la normativa en matèria d’immigració (art. 138). Això permet concloure que, efectivament, aquest projecte proposava un escenari diferent, una ruptura, respecte a la hipòtesi tendencial que marcava l’Estatut de Sau. Encara més, si es té en compte el grau de debat, anàlisi i consens que va tenir aquest text, es pot afirmar que el projecte del Parlament ens portava a un escenari normatiu, és a dir, a un escenari impulsat principalment per la voluntat dels actors de provocar i liderar un canvi de futur.

Aquesta era, per a mi, la principal virtut del text del Parlament: la seva gran promesa d’esdevenidor, allò que s’ha qualificat de potència estratègica. I és que, fonamentalment, una norma com un estatut és una aposta de futur col·lectiva, l’eina que ha de permetre la construcció d’un avenir millor per a les properes generacions.

Pel que fa al català, es pot discutir fins a quin punt aquest text en garantia la supervivència, però el que no es pot negar és que espremia al màxim les possibilitats del marc actual i obria escletxes per a més canvis anys a venir.

3. L’escenari, segons el dictamen del Congrés

El darrer text, però, ens presenta un nou escenari que, tot i mantenir algunes de les innovacions del projecte del Parlament, globalment considerat planteja una reculada a la situació del 79. Marí i Pons assenyalen prou clarament en quins punts ha actuat el “ribot” i els efectes d’aquestes intervencions: la limitació del deure de coneixement del català, la reducció de la competència lingüística de la Generalitat, l’eliminació de la prohibició de la traducció, la “guetització” de l’aplicabilitat del català (substituint «a Catalunya» per «de Catalunya»), etc.

Ras i curt, el Dictamen del Congrés suposa el manteniment del català com a llengua minoritzada i, per tant, la consagració de la situació de diglòssia que pateix. Amb tot, no es pot dir que és un retorn a l’statu quo del 79 i prou. És molt pitjor! Perquè el context actual és molt més desfavorable al català que aleshores. Actualment, el català pot haver guanyat la batalla de l’aula però està perdent la del pati, la del cinema, la del comerç, la de la informàtica, la de la projecció internacional i, bé, cal que segueixi?

L’escenari que dibuixa el Dictamen del Congrés respecte de l’escenari tendencial inicial és una ruptura a pitjor provocada per l’acció de factors sobrevinguts no sempre controlables pels actors autòctons. La situació que projecta per al català és molt negativa; de fet, es pot preveure el pansiment del català, com el d’una planta a la qual es nega l’aigua i la llum.

En resum, el tràmit parlamentari ha provocat el pas d’un escenari proactiu, on els actors locals assumien un lideratge normatiu per donar un impuls a Catalunya, a un de rupturista (a la baixa) que només permetrà desenvolupar estratègies adaptatives.

Es miri com es miri, s’ha perdut una oportunitat històrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!