16 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Pèrdua de competències en seguretat [Héctor L. Bofill]

Comentari d’Héctor López Bofill publicat a l’Observatori de l’Estatut

En l’àmbit de la seguretat privada la pèrdua de competències en relació al text del 30 de setembre és substancial. Mentre que el text del 30 de setembre reconeixia àmplies facultats normatives a la Generalitat en matèria de regulació de la seguretat privada i del règim d’intervenció administrativa de les persones físiques i jurídiques que desenvolupen aquestes funcions en el territori de Catalunya, la qual cosa incloïa, per exemple, la regulació dels requisits i condicions dels establiments que estan obligats a adoptar mesures de seguretat o dels centres de formació que permetien obtenir l’autorització per exercir aquesta activitat, l’article aprovat per les Corts Generals espanyoles limita la intervenció de la Generalitat a l’execució de la normativa estatal. Es pot afirmar que l’avenç en aquesta matèria en relació al sistema competencial vigent amb l’Estatut de 1979 és pràcticament nul, la qual cosa s’ajusta a la tradicional hostilitat expressada des del Govern i el Legislador estatals, i confirmada en la interpretació del Tribunal Constitucional espanyol, alhora de reconèixer espais competencials en aspectes de seguretat privada de titularitat i exercici de la Generalitat (com a exemple recent, vegeu la sentència del Tribunal Constitucional espanyol STC 154/2005, de 9 de juny).

Seguretat pública

La pèrdua de facultats en relació al text del 30 de setembre és també significativa en l’àmbit de la seguretat pública. La regulació estatutària que es dirigia inequívocament cap a la construcció d’un model integral de seguretat pública depenent de la Generalitat de Catalunya, amb la completa capacitat de definició i de regulació, ha estat limitada en favor de la persistència de les facultats d’intervenció de l’Estat que reté aspectes bàsics d’una competència que continua essent compartida. En el text del 30 de setembre s’havia reconegut el caràcter exclusiu de les competències de seguretat pública que anava molt més enllà de les meres facultats de creació i de regulació de la policia pròpia i que hagués capgirat les interpretacions jurisprudencials restrictives del Tribunal Constitucional en aquest àmbit (SSTC 148/2000, d’1 de juny i, sobretot, STC 235/2001, de 13 de desembre).

Decauen així mateix competències de caràcter executiu que reconeixien a la Generalitat facultats d’intervenció en l’expedició de documentació oficial, la protecció de lluita contra el frau fiscal o l’execució del règim de tinença i ús d’armes, municions i explosius i l’adquisició de les llicències corresponents. L’avenç en seguretat pública en relació, doncs, al règim de l’Estatut de 1979 complementat per la LO 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de competències executives en matèria de trànsit, és mínim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!