Obrint Pas: Diari d'una gira
Benvingut al Paradís Tour 2008 | www.obrintpas.cat
[Diari d’un disc] 4.- Vents, dolçaines, veus
La setmana final de gravació sembla un suplici. Acumulem cansament i nervis. Les veus són sempre un repte que enfrontem amb calma però amb la seguretat que ens donen les hores d’assajos i les maquetes prèvies que hem gravat a casa. De fet, hem enregistrat quasi tot el disc en un format casolà durant tot un any amb l’ordinador domèstic. Això ens ajuda a escoltar la cançó de manera objectiva i treballar les estructures i els arranjaments. També ens peremeten ensenyar-les a familiars i amics, autèntics consellers i patidors de les nostres neures quotidianes.
Després de les veus és el torn dels vents. Marcos i Albert arriben a l’estudi amb l’energia que els caracteritza. És com una glopada d’aire fresc. Només arribar l’estudi es converteix en una espai ple de melodies. Miquel Gironès també esmola la dolçaina i prepara la gravació assajant amb intensitat els dies previs. A tot això cal sumar-li l’arribada de Fran, el saxofonista de Ki Sap amb qui tantes aventures hem compartit. Ell completarà la secció de vents amb el seu ventall de saxos.
La cosa funciona. Sembla que arribarem a temps. Els terminis de gravació ens creen certa ansietat però per acomplir-los i acabar d’organitzar la darrera setmana, aquest dies ha vingut Kaki Arkarazo, el coproductor del disc. Ell ens anima i ens guia en el tram final de la gravació. Comencem a veure la llum al final del túnel…
Mireu les fotos d’aquesta setmana al nostre Facebook
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!