Obrint Pas: Diari d'una gira

Benvingut al Paradís Tour 2008 | www.obrintpas.cat

14 de març de 2011
Sense categoria
0 comentaris

[Diari d’un disc] 3.- Teclats, scratch, viola de roda, arxillaüts, llaüts, guitarrons… i concert a Valls!

Miquel Ramos arriba a l’estudi com una alenada d’aire fresc. Les cançons comencen a prendre forma amb els seus teclats. Sobretot les cançons que grava amb el piano. La veritat és que en aquest punt els nervis i l’emoció de veure les cançons vestides ja són evidents. Encara més, però, quan arriben les primeres col·laboracions.

En aquest disc provarem un nou instrument amb el qual no ens hem aventurat mai: la viola de roda. I ho farem amb la garantia de tot un mestre, l’Eduard Casals, qui és conegut per ser membre de grups com Primera Nota o el Pont d’Arcalís, a banda de professor de gralla al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. Doncs bé, l’experiment funciona. És emocionant veure com sona aquest instruments de la mà del mestre. Gravem dos cançons i la introducció del disc amb el so enigmàtic i característic de la viola de roda.

Després de l’Eduard arriba Tobal Rentero, músic entre d’altres de Miquel Gil i productor del darrer disc de Pep Gimeno ‘Botifarra’. Ja vam col·laborar amb ell a ‘Benvingut al Paradís’ i ara la seua pressència ens resulta obligada. La seua arribada és un espectacle: fins a una dotzena d’instruments tradicionals de corda poblen la sala de gravació. Llaüts, arxillaüts, buzukis, guitarrons, llaüts àrabs… Tobal va provant un i altre instrument amb les cançons. Nosaltres flipem i ens deixem endur. La música pren formes inesperades. La vesprada passa i a la fi, hem d’acabar. És divendres a la nit i demà, per acabar d’arrodonir l’estrés de la gravació, toquem a Valls…

El matí de dissabte l’aprofitem es primeres hores per enllestir la col·laboració de Tobal. No serà la única. A migdia arriba la percussionista de la Troba Kung-Fú, que gravarà unes percussions. les hores corren i el cansament es comença a acumular. Gravem amb paciència però sense perdre la vista el rellotge. A la fi, a les set de la vesprada aconseguim acabar. Recollim i marxem ràpidament cap a Valls. Allà ens espera una carpa amb 4.000 persones. Fem memòria de les cançons antigues i ens submergim en l’ambient embogit les decennals de Valls. Buf! l’endemà, diumenge, morts de cansament, tornem a Cornellà del Terri i aprofitem per gravar els scartchos de Chola…

Mira la galeria de fotos d’aquesta setmana al nostre Facebook

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!