Finalment acabem la gravació a Cornellà del Terri. Han estat dèsset dies intensos de treball amb caps de setmana inclosos (i el concert de Valls entremig!). Ara, però, només tenim dos dies per relaxar-nos a casa i desconnectar abans de viatjar de nou cap al País Basc. Els quilòmtres ens pesen a les esquenes: uns 500 de Girona a València i uns 500 més de València a Andoain…
Ja a Garate preparem amb Kaki Arkarazo tot l’engranatge final del disc. Últims retocs, col·laboracions, rectificacions. El primer col·laborador que arriba a Garate és Xabi Arakama amb la seua trikitixa o acordió diatònic. Ja va tocar a l’altre disc i s’ha convertit en col·laborador habitual als nostres concerts. Nosaltres el vam correspondre col·laborant al disc del seu grup, Trikizio. Vaja, que la seua presència ens anima i ens motiva. De fet, no cal donar-li massa instruccions. Els seus dits ballen sols per les tecles de la triki.
Precisament amb ella passem el cap de setmana. Com que treballem dissabte no ens val la pena tornar a València i decidim anar de sidreria amb Xabi. Les sidreries són tot un ritual al País Basc. Durant la temporada de la sidra milers de persones omplen els caserios on s’elebora la sidra per gaudir d’una nit plena de menjar i festa. De fet, és habitual que la gent comence a cantar acompanyada d’algun instrument. El Xabi ens anima a treure la dolçaina i la guitarra i toquem algunes cançons noves amb acompanyat de la trikitixa amb el coratge que ens dóna la sidra a granell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!