Obrint Pas: Diari d'una gira

Benvingut al Paradís Tour 2008 | www.obrintpas.cat

14 de desembre de 2010
0 comentaris

03.12.10 YOKOHAMA (Japó)

[Per Xavi Sarrià] Despertem al nostre hostal de Tòquio amb una mescla de cansament i nervis. De bon matí, però, descobrim que els instruments no han aparegut. A l’aeroport no en saben res. Com a conseqüència, els nostres amfitrions estan desesperats buscant guitarres i baixos per tocar. Tot i així, la primera conseqüència és positiva: se suspèn la prova de so i tenim el matí lliure. Aprofitem per caminar per Ueno i endinsar-nos pels seus carrerons quadriculats i plens d’encant. Passegem fins a l’enorme parc de Ueno on es troben part dels museus més importants de Tòquio. El parc, però, també té uns altres inquilins. Centenars de persones sense sostre, víctimes de la reccessió econòmica que va viure el país als anys noranta, s’amunteguen en campaments improvisats però perfectament organitzats. Després del passeig decidim tornar a casa en metro. És la primera vegada que ho farem sense un local i, la veritat és que fa impressió. De fet, ens perdem a les primeres de canvi. Comprem un bitllet de ferrocarril enlloc del del metro convencional i ens passem una bona discutint entre nosaltres.

Després de descansar una estona marxem cap al concert. Avui toquem a Yokohama a una mitja hora en tren de Tòquio. Agafarem el tren a la mega estació de Shibuya, la segona més transitada del món després de la del districte de Shinjuku. Sihibuya és un dels centres de Tòquio. De fet, la ciutat no té un centre sinó diferents nuclis que es concentren al voltant de les grans estacions de metro i tren. Shibuya, és la mostra d’aquest model de ciutat. Només baixar de l’estació et topes amb una munió de gratacels plens de cartells lumínics i pantalles d’alta definició. Milers de reclams publicitaris competeixen entre ells. L’epicentre, com diem, és la parada del metro i la intensitat de la publicitat baixa a mesura que t’allunyes d’aquesta estació. A tot això cal sumar-li els encreuaments principals, amb els seus passos de peatons que, a diferència dels d’ací, són en forma d’ics. Tot plegat li atorga a la ciutat un aire futurista únic. Prop d’allí, en una botiga de cinc pisos que hi ha creuant un pont elevat sobre un teixit d’avingudes, comprem un teclat barat que connectarem al nostre portàtil per eixir del pas al concert d’avui.

Viatgem a Yokohma en tren ràpid. De fet és com un metro que travessa la descomunal àera metropolitana de Tòquio que amb 35 milions d’habitants és la més poblada del món. Sembla estrany però Yokohama recorda a Andorra. Grans edificis comercials fan de sentinelles de carrers plens de botigues d’electrònica, restaurants, seven eleven, i centres recreatius. El lloc on tocarem és un mini local on serveixen cuina mexicana amanida amb música reggae. Tot és molt menut però acollidor. Abans de tocar comença a arribar gent. Entre ells, un valencià fotògraf, un català il·lustrador i un reagal arribat des de Shangai: el nostre amic Xepo, fòtograf, que està treballant a la Xina i ens ha vingut a fer una visita sopresa.

Abans nostre toquen els EKD. Són un grup japonés que ens acompanyarà tota la gira i que están format per tres joves ben simpàtics. Fan cúmbia japonesa amb guitarra espanyola, bases i batería. Tota una experiència. Deprés arriba el nostre torn. Es fa estrany. Molt estrany. Estem a Japó armats amb unes guitarres i un baix que ens han prestar. amb una cinquantena de japoneses que omplen un local tex-mex. Tot un repte. Sort que ens hem preparat unes frases en japonès. ‘Konanwa Yokohoma, Obrint Pas desu!’ Comencem a tocar i a poc a poc ens adonem que estem protagonitzant una experiència impagable. El japonesos ballen i criden a la seua manera. Semblen com eufòrics. Un d’ells m’ensenya una estelada que porta com a clauer. Però és més increïble encara la japonesa que porta una samarreta nostra posada de casa. Ens coneixien del Viña Rock! I no només això, sinó que el seu company sap tocar ‘No tingues por’ amb la dolçaina! Increïble. Sense paraules. Miquel Gironès es queda parlant amb ells amb la boca oberta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!