FUNCIÓ SOCIAL DE L?ADVOCACIA
El passat 13 de juliol, se celebrava per primera vegada el Dia del Torn d’Ofici i la Justícia Gratuïta en un intent del Consell General de l’Advocacia de donar a conèixer aquest servei i prestigiar-lo. No cal dir que els mitjans, en la seua majoria, ignoraren la data, però és que el mateix va ocórrer en molts Col•legis professionals, que ni van fer esment del dia als advocats i a les advocades del seu partit judicial.
I no és que no calga fer un esforç per a dignificar aquest servei, ara que pateix una de les andanades més grans en contra. En època de crisi econòmica, totes les retallades de serveis públics que la majoria de la gent percep que no els afecten directament, potser perquè no n’han fet ús en anys, van bé. Si abans hi ha hagut una tasca de desmereixement del servei, no hi haurà grans protestes en contra. I això és el que patim les advocades i advocats que prestem el servei del torn d’ofici.
Resulta dificultós fer entendre a la gent que atenem el torn, que som igualment professionals quan el servei és de justícia gratuïta que quan actuem en l’àmbit privat, i resulta complicat fer-ho perquè mai s’ha explicat sufcientment que els i les professionals del torn som gent amb experiència i que prestem el servei voluntàriament. Eixa era una de les intencions de l’ignorat 13 de juliol.
Però, si a eixa mala imatge sumem un impagament crònic dels serveis prestats, el cansament dels i les professionals augmenta. Com es pendria qualsevol persona que després de sis mesos treballant, li digueren que sols cobrarà el 39% del que li correspon als tres primers mesos?
Doncs això és el que hem cobrat les advocades i advocats de València de les arques públiques, perquè, segons ens han comunicat, el pressupost s’ha exhaurit ja, atés que, als pressupostos, no figura cap partida per a l’assistència jurídica gratuïta, sols a l’apartat de subvencions se’ns contempla. I clar, en compte d’augmentar la partida conforme augmenta la demanda, el que es fa és rebaixar-la per a presentar uns pressupostos austers, de tal forma que cada anys s’esgota la partida abans.
I darrere d’eixa actitud què s’amaga? Doncs el plantejament de sempre, maltractar un servei públic, esgotar i enervar qui el presta, promoure les queixes i així tindre’n justificada la privatització.
Que desprès el servei privatitzat tinga sobrecostos ja és secundari. Que el mercat privat no és la panacea de res ja ho estem vivint amb la crisis actual, però, si no ens creguem que els advocats i les advocades del torn d’ofici presten un servei públic que beneficia la societat, somoure’n els ciments és molt senzill.
________________
Article per i de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira-AJUDA, de la qual forme part.