Un altre blog

Anna Oliver Borràs

FUNCIÓ SOCIAL DE L?ADVOCACIA

0

El passat 13 de juliol, se celebrava per primera vegada el Dia del Torn d’Ofici i la Justícia Gratuïta en un intent del Consell General de l’Advocacia de donar a conèixer aquest servei i prestigiar-lo. No cal dir que els mitjans, en la seua majoria, ignoraren la data, però és que el mateix va ocórrer en molts Col•legis professionals, que ni van fer esment del dia als advocats i a les advocades del seu partit judicial.

I no és que no calga fer un esforç per a dignificar aquest servei, ara que pateix una de les andanades més grans en contra. En època de crisi econòmica, totes les retallades de serveis públics que la majoria de la gent percep que no els afecten directament, potser perquè no n’han fet ús en anys, van bé. Si abans hi ha hagut una tasca de desmereixement del servei, no hi haurà grans protestes en contra. I això és el que patim les advocades i advocats que prestem el servei del torn d’ofici.

Resulta dificultós fer entendre a la gent que atenem el torn, que som igualment professionals quan el servei és de justícia gratuïta que quan actuem en l’àmbit privat, i resulta complicat fer-ho perquè mai s’ha explicat sufcientment que els i les professionals del torn som gent amb experiència i que prestem el servei voluntàriament. Eixa era una de les intencions de l’ignorat 13 de juliol.

Però, si a eixa mala imatge sumem un impagament crònic dels serveis prestats, el cansament dels i les professionals augmenta. Com es pendria qualsevol persona que després de sis mesos treballant, li digueren que sols cobrarà el 39% del que li correspon als tres primers mesos?

Doncs això és el que hem cobrat les advocades i advocats de València de les arques públiques, perquè, segons ens han comunicat, el pressupost s’ha exhaurit ja, atés que, als pressupostos, no figura cap partida per a l’assistència jurídica gratuïta, sols a l’apartat de subvencions se’ns contempla. I clar, en compte d’augmentar la partida conforme augmenta la demanda, el que es fa és rebaixar-la per a presentar uns pressupostos austers, de tal forma que cada anys s’esgota la partida abans.

I darrere d’eixa actitud què s’amaga? Doncs el plantejament de sempre, maltractar un servei públic, esgotar i enervar qui el presta, promoure les queixes i així tindre’n justificada la privatització.

Que desprès el servei privatitzat tinga sobrecostos ja és secundari. Que el mercat privat no és la panacea de res ja ho estem vivint amb la crisis actual, però, si no ens creguem que els advocats i les advocades del torn d’ofici presten un servei públic que beneficia la societat, somoure’n els ciments és molt senzill.

________________
Article per i de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira-AJUDA, de la qual forme part.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Omertà

0

Vesquent i escoltant la compareixença del Sr. Camps, eixe és el primer terme que m’ha vingut al cap. És com si avisara a la tropa del que hi ha, declarant amistats i fidelitats.

Eixa paraula, i l’expressió “la veu del seu amo”, per què per molt que haja parlat de flors i violes, tot el que el seu discurs transpua és el sacrifici pel seu lider a Madrid, tot el que ha fet i el que diu farà: defensar-se, és per no entrebancar la carrera cap al Govern central de l’amo, en quines condicions deixa això al territori que fins fa cinc hores mal comptades presidia, tant li fa.

Igual que res l’importa el lloc en que deixa als dos correligionaris que hores abans, una vegada més han confiat en ell i s’han declarat culpables. La informació que deia que Costa sols es declararia culpable quan Camps ho fera, ha estat premonitòria.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

#todosconcamps

2

És simptomàtic que els gurus dels partits tinguen errades tan fortes, a aquestes alçades amb les xarxes socials. A l’altre blog, ja vaig comentar que el posar-se a fer política a la xarxa sense ganes o sense mesurar les conseqüències, pot tindre uns efectes terribles.

El cas del dia d’avui ha estat clamorós, el trending topic #todosconcamps que havia de mostrar el recolzament de la comunitat virtual (i els ideolegs peperos supose que pensaven que també la del que ells anomenen “comunidad”) s’ha capgirat en un moment en una mostra de l’ingeni, l’ironia i el sarcasme que tant caracteritza al poble valencià.

I possiblement eixa és la clau, el Sr. Camps Ortiz (així l’esmenta a la interlocutòria el Jutge) no coneix al poble que mal governa, i és mou entre tòpics, no sap de la seva capacitat de resistència, de lluita i d’enfrontar els obstacles amb un somriure. Possiblement creu en les paraules i els fets de la Sra. Johnson, i considera que pot fer com ella, que quan la càmera de Canal9 no va captar la seva imatge vestida de fallera fent l’ofrena a la Geperudeta, va tornar a repetir l’escena per a que li agafaren un bon plànol general.
 

Segurament ell també creu que amb manipular la imatge és manipula el fet.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Solidaritat amb Vicent Flor

0

Quan l’any 2007, Coalició Valenciana intentà presentar una llista a Carcaixent, Sentandreu fou rebut per la gent jove d’Endavant amb una pancarta que deia “Blaverisme és feixisme. No al terrorisme cultural i lingüístic”, i ell amb l’actitud bròfega que el caracteritza va posar-se al davant per que el fotografiaren, és la imatge que il•lustra aquesta primera entrada del blog.

És un vell conegut del món nacionalista, un outsinder que alenta temeràriament a un grup de joves desnortats, que casualment sempre estan prop d’on hi ha mogudes antidemocràtiques i atacs a les institucions: tant fa siga el Casal Jaume I de Sueca, el Centre Octubre, la universitat de València o l’acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència al País Valencià.

Aquesta setmana passada, li ha tocat ser víctima a Vicent Flor, quan presentava el seu llibre “Per ofrenar noves glòries a Espanya”.

Habitualment ell sol quedar-se a un segon plànol, com fa també José Luís Roberto, el capitost de España-2000, però és veu que el fet d’haver-se vist obligat a tancar la paradeta de Coalició Valenciana li ha fet perdre els oremus i en la darrera aparició pública del grupuscle, va acabar detingut ell en compte dels joves.

Tanmateix, el més significatiu no és la seva detenció, sinó precisament eixa vinculació sempre denunciada per la gent d’esquerra, entre ambdós grupuscles: Coalició Valenciana-GAV i España-2000. Un lligam que les “autoritats” s’esforcen per negar, incloses les judicials que una i altra vegada rebutgen la condemna d’aquestos atacs amb l’agreujant de ser realitzats per motius d’odi ideològic.

Tota la nostra solidaritat doncs amb Vicent Flor i totes les víctimes de l’extrema dreta, tan arropada pel poder. Pot ser quan vullguen adonar-se’n del monstre que han alimentat siga massa tard.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari