Madrid 02/11/05
Un bloc de la redacció de VilaWeb. Vicent Partal.
Lectura pública del manifest
En una sala del Círculo de Bellas Artes, un bon grapat de representants dels expedicionaris llegeixen el manifest. Trien amb bon encert els teatreros, que han aparegut directament a Madrid. Sobre l’escenari, una representació que va des de Sergi Mateu a Carme Sansa, i en les primeres files tota la classe política que ha arribat i assisteix contenta a l’escena. Josep-Lluís Carod i Artur Mas s’emporten la majoria dels focus, tot i que l’entrada de Santiago Carillo genera una enorme expectació. Ell i Gaspar Llamazares, que entra, es disculpa i se’n va, són pràcticament els únics espanyol que presencien l’acte. M’expliquen que l’organització ha cridat personalment dues dotzenes de ‘progres’ madrilenys, que han declinat assistir l’un rere l’altre. La presència d’un personal tan heterogeni fa pensar per una moment que tenim més força del que sembla. Però curiosament ni un sol polític socialista ha aparegut en l’avió, l’autobús, la sala o la foto posterior. Els periodistes madrilenys, muts i silenciosos. Quan Jordi Porta pregunta si volen preguntar, res de res. Mentrestant, un d’ells, va de bòlit mirant de localitzar Joan Laporta. Laporta no ha pogut venir, però hi ha un membre de la junta. Evidentment, no li ho explique.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense ànim de semblar pessimista, el fet que cap “progre” castellà hagi volgut aparèixer a fer-se la foto amb els catalans en aquest fastuós acte (per cert, qui ho paga tot això?) mostra ben clarament com ho tenim de malament. De fet, certament, de progres castellans ja no en queden: tots són espanyols i com deia aquell altre progre, José Antonio Primo de Rivera, deuen aplicar allò de “más vale roja que rota”.
L’ únic espanyol favorable a l’ Estatut és un ancià de 90 anys. L’ Espanya plural ni ha existit, ni existeix ni fa l’ efecte que mai existirà.