Prenem un camí de ronda, molt ben arreglat, entre el mar i fileres de cases i ens anem trobant la gent que aprofita les primeres hores del dia per fer esport.
Ben aviat ens adonem que estem molt cansats i quan comença a fer calor se’ns fa ben feixuc el camí. Finalment decidim agafar el tren a Llançà, conscients que ens mancaran només 3 hores i mitja per assolir l’objectiu. Em estat objectius i hem decidit no patir aquestes hores només per arribar-hi. Així ens queda alguna cosa pendent i l’excusa per tornar.
La travessa ha estat més dura del que esperàvem, però també sorprenent i molt gratificant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!