“qui va dir que està tot perdut?. Jo vinc a oferir el meu cor” Fito Páez
La plantada de Mas Collell al “consejo de política financiera” obre una escletxa d’esperança.
La brama social que, fa mesos, està demanant al govern que es planti davant Madrid, sembla que podria haver fet via.
El problema d’aquest govern no és de suport, amic Partal, és de projecte, i de credibilitat.
Han estat els primers a retallar, s’han posat en contra de la gent amb els peatges, els serveis socials, entomant, acatant i donan suport al govern de Madrid, pactant amb el PP… No, no ens el creiem.
Aquests dies s’ha parlat molt de l’esperit de Barcelona 92, en relació a la capacitat dels catalans per engrescar-se, comprometre’s i col·laborar; impossible imaginar una altra resposta tractant-se de la llibertat nacional.
Mai cap govern tindrà un poble més disposat a fer-li costat; Catalunya és avui un clam col·lectiu a la recerca de líder i el govern pot esperar la seva generositat si s’hi posa al davant.
Hi tenim el cor i la ment conjugats en l’únic projecte engrescador, però ens cal un govern que hi posi la fermesa i l’acció.
El present crea el futur si, però el futur també modifica el present, com la família que espera un fill i canvia la seva vida per acollir-lo, fent possible l’esdeveniment, llavors el camí es fa constructiu, però no passa mai quan s’està lligat pels dubtes, les ambigüitats i la por.
Sense acció ni direcció no avancem.
No ens podem permetre més fuites d’energia, si aquest govern no respon, haurem de trobar la manera de reeixir, sense ell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!