“Només hi ha una esperança per contenir la violència: cal recuperar la sensibilitat per tot el que és viu”
Els impagaments anunciats per la Generalitat de Catalunya per aquest mes de juliol aboquen al col·lapse el sector no lucratiu de serveis d’atenció a les persones, així ho ha manifestat la confederació (unitat empresarial del tercer sector) en un comunicat del proppassat dia 26 de juliol a on posa de manifest la dificultat de fer front als pagaments del mes de Juliol, majoritàriamentnòmines dels treballadors del serveis socials.
Prop de 100.000 professionals no cobraran la nòmina d’aquest mes de juliol.
Plou doncs sobre mullat en un sector que ja es troba en una situació molt precària per la davallada sistemàtica dels recursos dirigits al desenvolupamentde les polítiques socials, així com pel deute acumulat de les administracions públiques al sector no lucratiu de serveis d’atenció a les persones.
Cal recordar que els serveis contractats i gestionats per aquestes entitats d’iniciativa social, són serveis públics i de responsabilitat pública; es tracta de residències per gent gran i discapacitats, centres d’infàcia, drogodependències, et.
Així doncs, la responsabilitat en la prestació dels serveis és de la Generalitat de Catalunya.
Cal denunciar la política irresponsable, erràtica i improvitzada del govern de la Generalitat, incapaç de preveure les dificultats de tresoreria i que no ha informat el sector fins a 5 dies abans de finals de mes.
Els actors implicats son sobre tot els usuaris dels serveis; son els de sempre, els ases dels cops, gent gran, discapacitats, nens en situació de risc, dones maltractades, immigrants i malalts mentals, tots ells col·lectius molt vulnerables, amb pocs recursos econòmics i personals i que no disposen d’alternatives de suport.
Els treballadors d’aquests serveis, que tenen remuneracions baixes, poc coherents amb la formació i la càrrega física i emocional que comporta la tasca assistencial, pateixen, a més a més, la preocupació afegida pels usuaris, als que, no poden abandonar.
Els centres i serveis, sempre precaritzats, obligats a fer mans i mànigues per sortir endavant amb els retards I impagaments de l’administració, fa mesos que sobreviuen com poden.
Davant aquesta situació, cal preguntar-nos perquè han de ser, els més vulnerables, els qui paguin els plats trencats de la inconsciència i la incompetència d’uns governants que no saben retenir a Catalunya els nostres diners, que entomen i acaten totes i cadascuna de les decisions espanyoles, mentre juguen una partida de póker suïcida amb una Espanya que té les cartes marcades, amb l’únic objectiu de mantenir el seu status quo.
S’imposa el sentit comú, el tancament de caixes de forma immediata i recuperar els diners dels nostres impostos; per dignitat i per sentit comú: amb el pa de la gent no s’hi juga.
Núria Coral i Esteban
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
*Artur Mas, o independència o te’n vas!*