Jo pensava que la política consistia reunir-se hores i més hores, dialogar i negociar, fins a trobar els consensos que permetin avançar.
En Lula da Silva, preguntat pel miracle brasiler, en relació a l’emergencia de la nova classe mitja, va dir: només hem fet democràcia, i afegia: mai varem estalviar una hora més de reunió, per tal d’arribar a un acord.
Però vet aqui que la política catalana és un seguit de declaracions contradictòries que la gent segueix amb gran interès.
Ara al bar pots sentir: ep! que en Felip Puig és molt independentista i saps qui ho és molt també? – ai dò, no ho semblava paaas aquest!.
No deu ser pas que estem en campanya electoral, oi?
Ai las, declaracions buides i brindis al sol, potser el canvi de temps porti més sentit comú, sentit d’estat, sentit de la realitat i sentit del ridícul als nostres representants.
Tenen molta feina, ara que comença el curs, potser que s’hi posin.
Núria Coral
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!