Afedemón!

A veure com se les empesca Artur Mas per tal de persuadir a Mariano Rajoy. Estem expectants per saber quina contrapartida li ofereix per tal que accepti l’oferta del concert. Com li farà entendre que, amb el pacte fiscal que demanem, hi haurà benefici per ambdues bandes.

No és fàcil. S’ha de pensar bé què dir i com dir-ho. La manera de fer a tots contents. Que el nostre benefici no els sigui un perjudici. Cal transmetre una voluntat de pacte sincera. Que no es pensin que els volem enganyar. 

El diàleg és necessari. Una bona negociació per arribar a bon port. Digueu-me ingènua, però jo crec que és possible. I que és el camí a seguir. El caixa o faixa no ens durà enlloc. Posar entre les cordes a un govern amb excedent d’orgull, no ens farà cap bé. Hem de ser intel·ligents. Anar pel davant. Fer-los veure què en trauran de bo. Els beneficis d’acceptar la nostra oferta.

Emprar el xantatge per tal d’aconseguir allò que volem està demostrat que encara els posa més nerviosos. Per bé que només demanem allò que ens pertany. Que hi tenim tot el dret, ho sabem. Però no podem anar per la vida amenaçant. Penso que no és la manera d’obtenir l’objecte del desig.

En primer lloc, hem de vendre el “producte” tenint la certesa que és un bon producte. És la millor estratègia per tal que el comprin. En segon lloc, fer-los entendre que ningú hi perd. Que tots hi guanyarem. Sense subterfugis. I oferir-los l’oferta com si fos un regal, amb el millor dels embolcalls. Tanmateix, amb la garantia que és un bon regal, que no els fotem el pèl. Sin “trampa ni cartón” que dirien ells.

L’orgull patriòtic els fa desconfiats de mena. No suporten sentir-se enganyats. Que els donem gat per llebre és el seu pitjor malson. I un dels motius pel qual no ens deixen marxar. Per tant, res de vendre’ls-hi la moto. Hem d’anar amb les cartes sobre la taula. Amb el cap ben alt, però. No els hi devem res. Però sense que se’ns noti gaire. 

De renúncies, n’hi haurà. És evident. No hem de pretendre tenir-ho tot d’un dia per l’altre. Hem d’anar pas a pas. Si ho demanem tot de cop, és possible que ens quedem sense res. Malgrat les ganes de sobirania, haurem d’acotar una mica el cap. I esperar. Hem de ser pacients. I confiats. I no voler córrer. Poc a poc i bona lletra. 

De romàntics, n’estan plenes les fosses. Per demanar, ho vull tot. El súmmum és la independència. Tanmateix, hem de ser realistes. I pensar que el concert és el principi. Que la partida ja ha començat. I que Catalunya duu avantatge. Si sabem jugar les cartes, el joc és nostre. Hem de ser uns bons estreteges si volem guanyar. Jugant net.

Convèncer mitjançant la persuasió que, segons la Viquipèdia, és “l’art d’influir envers l’adopció d’una idea, una actitud o una acció mitjançant peticions més que coaccions” és el secret.

Ja ho deia Aristòtil: “La retòrica és l’art de descobrir els mitjans adequats per a persuadir”