Afedemón!

Ni puto cas. Que et dic que aquests carallots que ens volen intimidar, només pretenen aplegar indecisos com tu i endur-se’ls cap a casa. No et deixis enredar! Que no tenies clar el teu vot? I doncs? Qui cridava a la mani, amb la veu enrogallada, “Catalunya, un estat propi”? Qui trempava brandant l’estelada? Què ha passat amb el clam d’independència? És que no et veus en cor de mantenir l’erecció? Ara que, finalment, estàs a punt de resoldre la tensió sexual, fas marxa enrere? No home, no! Tu no ets d’aquestos! Que la festa només ha fet que començar! Ara, més que mai, ens cal una majoria excepcional. Res de ficar-hi només la punteta. No et deixis convèncer pels cants de sirena. Lliga’t al pal major de la nau i posa’t taps a les orelles, si convé. Ens  cal un govern ferm i amb veterania. Un president prou hàbil i valent. Ens mereixem un capità de vaixell encadenat al timó que ens acondueixi, sense vacil·lacions, rumb a la terra promesa. Amb el cap fred i el cor calent. Fuig de les temptacions que només et volen per a una nit. Veus meloses que et prometen justícia social sota el paraigua del yes, we can; pensaments impurs cuits al caliu de les cavernes mediàtiques; alternatives sensates ancorades en terra de ningú. No dilapidis el teu vot, creu-me. No afluixis la trempera. Ho tenim gairebé al sac. I aviat podrem dir allò de ben lligat.

(Article publicat a La Quera el 16 de novembre de 2012 – www.laquera.cat) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!