No cal ser massa espavilat per adonar-se que, tot plegat, tuf a maniobra electoral per malferir el procés sobiranista. Atacant als seus protagonistes, per descomptat. No cal ser massa llumeneres per no veure-hi un linxament polític i mediàtic adreçat a aquells que porten les regnes del procés.
Empastifar a aquell a qui vols veure derrotat és una tàctica més vella que l’anar a peu. Llençar calumnies a un govern mai havia estat tan barat. Aquells que tiren la pedra i amaguen la mà se’n guardaran bé de donar la cara. Són sicaris d’uns personatges sortits del NO-DO que fa massa dies que li tenen ganes, a Catalunya. I que, sense embrutar-se les mans, pretenen dinamitar un procés que es va iniciar amb el dret a decidir per continuar amb la manifestació massiva de l’11S.
Rates de clavegueres, són. Personatges casposos amb els cabells engominats que s’entesten a traure els draps bruts en plena campanya electoral per tal de canviar les intencions de vot. I no se n’adonen que la seva estratègia se’ls torna com un bumerang. El poble català no és imbècil. Amb aquestes maniobres de parvulets l’únic que aconsegueixen és convèncer als indecisos, un percentatge elevat de la població que decideix el seu vot a l’últim moment, per tal que facin pinya cap a un vot útil que serà el que ens donarà la força suficient per seguir amb el full de ruta cap a l’Estat propi.
Doncs sí, senyors. Els ha sortit el tret per la culata. Afortunadament, els estrategs de la por no només no han aconseguit fer-nos recular sinó que ens han donat una bona empenta. Com diu la cançó “lo siento mucho, la vida es así, no la he inventado yo …”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!