Darrerament, estic gossa. La inspiració no em ve a trobar perquè no m’enxampa treballant. Ho confesso. De totes maneres, avui he tingut una alegria en obrir el meu abandonat Afedemón. A banda que, sense haver escrit res durant dies, avui ja he tingut 70 visites a les meves entrades, vull celebrar les meves 36.000 visites al bloc, des dels meus inicis fa una any i mig! Sí, ja ho sé, n’hi ha que en aquestes alçades ja tenen 100.000 visites … Però què voleu que us digui, a mi en fan il·lusió les meves 36.000. Quan vaig començar aquesta aventura, no m’hagués pensat mai que em llegís tanta gent!! Només us puc donar les gràcies!!! I disculpeu si us he donat la pallissa algun cop. Sóc conscient que no es pot agradar a tothom. Només faltaria! Intento escriure com penso. Pot semblar fàcil, però no ho és gens. I he rebut algun moc per ser tan sincera. De la mateixa manera que, també, he rebut moltes floretes. En qualsevol cas, he procurat gaudir de l’ofici (si és que és un ofici el d’escriure). Enfrontar-me al pànic que m’ocasiona, encara ara, el full en blanc. Perfeccionar la tècnica. I, sobretot, aprendre’n cada dia una mica més.
Va, permeteu-me que sigui una mica vanitosa … Al capdavall (diuen) l’escriptor escriu per tal que se l’estimin. Serà veritat?