Afedemón!

Fa només trenta anys que el Parlament va aprovar per unanimitat la llei de Normalització Lingüística, la Norma? representada per la nena de la granota blava, icona de la recuperació de la llengua? germen de l’actual immersió lingüística. Contra aquesta primera campanya a favor del català, van irrompre una colla d’abrandats patriotes espanyols, protagonistes de l’anomenat Manifest dels 2.300 els quals pretenien, mitjançant aquesta crida, ressuscitar vells fantasmes del passat. Quan, ingènua de tu, creies que el conflicte s’havia resolt per regeneració espontània, una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena estendre el castellà a tota una aula només perquè un sol alumne demana que li imparteixin les classes en aquesta llengua. Es veu que els progenitors d’aquest pobre fill no volen ni sentir a parlar d’atenció individualitzada i, emparant-se en la sacrosanta Constitució, s’enfronten a tot un poble per tal que no es ‘discrimini’ al seu pupil per raons de llengua. Només onze úniques famílies a tot Catalunya han optat per desafiar al govern emprant com a arma de destrucció lingüística als seus fills. Unes criatures a qui ningú ha demanat la seva modesta opinió, a càrrec d’uns pares obsedits amb què el castellà tingui més presència a les escoles, temorosos que la ‘pesta’ del català infesti la llengua dels seus cadells. Uns nens i unes nenes que no en tenen cap, de problema. Afortunadament, la consellera Irene Rigau ha tret pit i ha dit exactament allò que tots pensem: ‘La llengua d’una aula no pot canviar perquè un sol alumne ho demani’. Amb l’anunci que recorrerà al Tribunal Suprem, s’erigeix en comandant d’una insubmissió consensuada per la majoria del poble català i, amb la qual, es referma en no acatar la resolució incoada per una minoria a qui només interessa l’abolició del català a les aules. La mateixa minoria representada al Congrés dels Diputats que, el passat dijous, s’indignava i proferia esbroncades arran de les intervencions dels diputats d’ERC Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà en la seva llengua materna en protesta per la interlocutòria del TSJC. Una llengua que provoca èczemes a més d’un. Un conflicte que genera tensions encara no resoltes. Anihilar el català és el seu objectiu. Després de tres dècades, els instigadors d’aquesta crida, continuen ferms amb la seva creuada. Els mateixos gossos amb diferents collars.  

(Article publicat a La Quera el 18 d’abril de 2013 – www.laquera.cat)