This is the right blog for anyone who wants to find out about this topic. You realize so much its almost hard to argue with you (not that I actually would want…HaHa). You definitely put a new spin on a topic thats been written about for years. Great stuff, just great!
Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
La masturbació és una pràctica sexual molt beneficiosa, saludable, assequible i alliberadora de tensions. La seva mala premsa ve donada per considerar-se, sovint, un sexe de rebaixes. I perquè procurar-se plaer sexual encara és tabú. Més en la dona que en l’home. Si un home es masturba és per necessitat; si ho fa una dona, és vici. Fal·làcies! La masturbació dirigida forma part del tractament mèdic per a resoldre disfuncions sexuals com l’ejaculació precoç i l’anorgàsmia.
Si em veus alterada, folla’m!, li repetia sovint. I ell acatava les ordres sol·lícit. Allò que va començar com un joc, es va convertir en una necessitat. La Judit acostumava creuar la porta de casa pertorbada. La feina al despatx era un niu de tensions. I, al final del dia, convertida en un manat de nervis, no podia agafar el son sense que ell la penetrés. Només així es calmava. Com un bebè que només aconseguia adormir-se amb el xumet. Feia anys que prescindia dels hipnòtics. Fins el dia que l’Armand la va deixar per una de més jove. Una porca sense ofici ni benefici, li retreia. No se’n podia avenir. On coi havia fallat?, es preguntava. La Judit era una dona prou desitjable. I les seves habilitats al llit tornaven boig a qui va ser el seu home durant dinou anys. D’aleshores ençà, l’ insomni va irrompre, de nou. La primera nit sense ell deuria ser semblant a la d’un drogoaddicte sense cavall. Malgrat l’Armand es follava una altra dona, la Judit continuava posant-se calenta només evocant-lo. I va decidir que, a partir d’ara, l’utilitzaria per obtenir plaer. Començà acariciant-se els mugrons. Després d’ensalivar-los, dirigí la mà dreta a l’entrecuix, a la recerca dels plecs que la menaven al cony. Un cau xop, amatent de plaer. Primer hi submergí un dit, després dos. Hagués pogut introduir la mà sencera, de tant amerat. Però preferia cercar la boleta perlada que, delicada, s’ocultava sota la caputxeta porpra. Quan obrí les comportes i l’acaricià, una riuada va emergir de la seva vagina. Li agradava cal•ligrafiar amb el dit l’abecedari. Talment com li ho feia ell. Primer, un traç suau. I, quan la tensió era màxima, agafava velocitat. Fins que s’escorria. L’Armand assegurava que la Judit també ejaculava, quan arribava a l’orgasme. Un gemec sortí de la seva gola. El cos se li arquejà amb cada contracció. Els espasmes donaren pas al formigueig. I, a continuació, l’estat tan familiar d’ingravidesa. Embriagada pel cúmul de sensacions plaents, entrà en somnolència.
“Adoro els plaers senzills; ells són l’aixopluc dels homes (i de les dones) complicats” Òscar Wilde
(Article publicat a La Quera el 16 de novembre de 2012 – www.laquera.cat)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!