Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

1 de desembre de 2012
Sense categoria
1 comentari

Anar de bracet

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha plantejat durant el Consell Nacional dels eco-socialistes establir una cimera de partits d’esquerra per “anar de bracet” contra l’austeritat salvatge. Satisfets per haver aconseguit complir amb els seus tres principals objectius: centrar el debat en els problemes quotidians, millorar resultats i fer retrocedir CIU, celebren que l’electorat hagi castigat l’oportunisme. Alça, Manela!

 

Acostumats com ens tenen, ell i els seus correligionaris, a aquesta fixació malaltissa envers el president Artur Mas, en Joan Herrera continua atacant-lo i donant-li lliçons de responsabilitat. Quina mala memòria que tenen alguns. Que ràpid s’obliden del seu pas pel govern. Un tripartit que no va deixar, precisament, massa bon record. I que, ara, volen recuperar del cubell de les escombraries. Reciclat, això sí. Els mateixos gossos amb diferents collars.

Segons el líder del partit verd festuc, “és en Mas qui convoca les eleccions, qui rep la patacada i qui demana responsabilitats als altres”.

Tornem-hi amb la patacada! Llegeixo al diari ARA a tot un Sebastià Alzamora donant la seva opinió al respecte: “Interpretar que Mas es va estavellar diumenge passat contra les urnes és no entendre que, ara mateix, deu ser l’únic governant d’Europa que surt airós d’una contesa electoral després d’un mandat de retallades, i que la causa de la disminució del seu suport no ha estat el discurs sobiranista, sinó les polítiques socials. Una disminució molt relativa, per altra banda: la llei d’Hondt té males jugades, però en vots, CIU només va perdre uns noranta mil sufragis sobre un total de més d’UN MILIÓ DOS-CENTS MIL”

Sí, senyors, més d’1.200.000 vots! És aquest el suport que va rebre el president Mas a les urnes. Subestimar aquestes xifres és una ofensa ben grossa a bona part de l’electorat català que li ha fet costat malgrat el difícil panorama econòmic i social. Un heretat que, no ho oblidem pas, ens van deixar els anteriors okupes del Palau de la Generalitat. 

I vostè, senyor Herrera, ens parla de responsabilitat? Només cal tirar d’hemeroteques per saber en què consisteix la manca de responsabilitat dels seus antecessors. 

Que fàcil és dir sí que podem, des de la barrera. I que difícil quan tens les regnes d’un govern amb poc marge de maniobra. 

Com diu un proverbi rus, “Si cadascú escombrés davant de la seva porta, que neta que estaria la ciutat!” 

  1. El discurs de l’Herrera i altres representants de forçes polítiques dites d’esquerra és confús (encara que, tractant-se d’ICV, ho veig un pèl lògic: sempre he cregut que no saben on tenen la mà esquerra i la dreta). Del lladrocini que efectua l’Estat (de la mà dels governs central i autonòmic), en diuen “austeritat”. A un pais normal, aquesta falsetat tindria un preu electoral (per exemple: Nixon i Clinton, als EUA). Aqui, que som més xulus que el vuit, als falsaris els augmenten fins i tot els vots.

    Punt i apart mereix el llenguatge utilitzat per Mas. Semblava que el què deia no era ni carn ni peix, sino tot el contrari… i ben bé ha estat així: ni carn, ni peix, ni llegums, ni fruites ni verdures. El menú [a base de sobralles escarrançides, de ben segur] ens el serviràn des de Madrid, amb el vist-i-plau del govern català… i del seu electorat.

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!