Hem normalitzat el que no és. Fora de la nostra terra, als estrangers, els fan creure que Espanya ha estat sempre una, i les tradicions de què llueix han sigut sempre seves. Un bon exemple n’és la paella valenciana, el qual a l’estranger la relacionen amb el toro espanyol o les danses flamenques. El que molta gent desconeix és que Espanya no és una única nació.
En moltes comunitats autonòmiques espanyoles la plurinacionalitat espanyola queda clara. Ara bé, des de fora, la gent no té la mateixa idea. El que potser molts desconeixen és que va ser una potència que n’engolia d’altres, i normalitzava a la seva manera. Per exemple, un turista qualsevol no distingeix on es balla el flamenc d’on es cuina la paella, o on trobarà el millor pop a la gallega per bon preu. Per reforçar-ho, un típic restaurant espanyol a l’estranger simbolitzarà diferents elements culturals com si vinguessin d’una sola i única cultura espanyola. Respecte a la realitat, el territori està diversificat. Per no dir més, que l’Estat prova d’ignorar altres cultures minoritàries sinó espanyolitzar-les.
Avui dia als catalans ens veuen Espanyols pel simple fet que la nostra cultura queda barrejada amb d’altres més espanyoles. Des de l’estranger els costa reconèixer que Espanya està dividida en diferents cultures, i no és el mateix visitar el País Basc que Andalusia. Un punt, que es troba molt a faltar pel que fa al turisme estranger, i que a si mateix es podria beneficiar de què el turisme viatgés més arreu del territori espanyol. Contrari a fer créixer el nombre de teleoperadores que promouen publicitats enganyoses respecte a les tradicions de cada nació.
Per sort, la cultura catalana es manté a base d’esforç i treball per part d’una gran part de la població. Tradicions, cultura, i llengua subsisteixen gràcies al fet que les mantenim en la nostra societat, i amb l’esperança que no quedi engolida pel gran abast de la cultura espanyola. Això no treu, que veiem malament aquesta última. Però el que no està bé per la seva part és ignorar l’existència dels catalans i dir que solament hi ha una cultura espanyola.
L’enfocament d’aquest escrit prové de veure com un grup de cuiners espanyols amb samarretes del toro cuinaven paelles espanyoles en un mercat a l’estranger. Al cap i a la fi, arreu on trobaràs el símbol del toro, no s’hi cuina paella, i viceversa.
Esperem que cada vegada quedi més clar per part de tothom, particularment els estrangers, que Catalunya i espanya no encaixen, i el pitjor que es pot fer és forçar algú que no va bé. Més tard o mes d’hora aquesta peça que ens manté junts acabarà de caure a conseqüència del sobreesforç. Aleshores, tot s’aclarirà, i el món començarà a veure la veritat del que s’amaga darrere d’aquestes versions enganyoses per part d’alguns.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!