Combatent entre la boira

Ja fa 5 anys d’aquell agost a Corsica, i realment 5 anys donen per moltes experiències.
Tu erets i ets, d’aquells i aquelles que el país necessita, d’aquells que fan falta perquè son els que malgrat canvis estructurals i de conjuntures polítiques, tenen clar que el camí està traçat i només cal buscar nous espais per desenvolupar el nostre projecte per la gent dels Països Catalans.
En aquests moments de canvis en la conjuntura política que vivim, ens calen referents clars que es deixin d’interessos econòmics i partidistes, i que prioritzin la solució real al problema nacional. Ben segur n’estic que ara sabries situar el debat independentista en el terreny corresponent i malgrat els anhels de llibertat que tots tenim, no prioraritzariem de cap de les maneres un pacte amb l’estat que negui l’existència de la nació completa. Més segur n’estic que no donaries l’esquena a l’ANC per ser un projecte popular que aglutina diferents sectors cap a l’Independentisme, però que tindries clar que mai es pot supeditar el projecte de l’Esquerra nacional a un teòric alliberament que no té clar ni el model social ni la territorialitat.
Diumenge a Ogassa, vam recuperar un discurs que crec que és l’encertat, la gent de la CUP de Sant Joan, van organitzar un acte senzill amb els parlaments de la gent del camí dels PPCC que van remarcar que la nació no té sentit de ser si no és completa, i que malgrat les conjuntures que vivim cal tenir clar que l’esforç en la construcció nacional l’estem fent tots a Mallorca, Alacant, Fraga o Perpinyà.
La Núria d’Elx i que actualment viu a Vidabona, molt a prop d’on va morir el Lluís  Maria, va recalcar la importància que té aquesta serra i aquesta vall, no per Catalunya sinó per els Països Catalans, i va ser molt clara i contundent a l’hora de valorar una suposada independència de les 4 províncies imposades per Espanya i França, “Aquesta independència per 4 ja vos la podeu quedar, vos la regalem!…”
Doncs bé, aquest és el sentit de Xirinacs, que 5 anys després de la seva mort, la seva figura encara planteja contradiccions fins i tot en el si de l’Esquerra Independentista, i aquesta és la importància i la raó de que cal aprofundir en els discursos de gent com el Xiri i tants i tantes altres, ja que les contradiccions sovint marginades per els nostres moviments, son la mare de les solucions. Tots tenim pressa, però la pressa no és sinònim de solució, pas a pas anirem construint els Països Catalans que tots hem somniat.
Bon camí Lluís Maria…