Sylvester, Adolf i el cap de setmana més elèctric de Bolonya
Aquesta vegada, els nostres amics Sylvester i Adolf viatgen a Bolonya per passar uns dies amb el professor Luigi Galvani, que treballa a la prestigiosa Universitat de Bolonya.

L’agenda és plena a vessar: caps de setmana cada vegada més bojos, més imaginatius i —com no— més científics.
El cap de setmana anterior, situat ni més ni menys que al 1816, havien passat uns dies deliciosos amb els romàntics de l’època i havien acabat absolutament fascinats per la figura de Mary Shelley i el seu personatge inoblidable, Frankenstein. No és estrany: aquell any, entre tempestes, idees fosques i espurnes creatives, tot semblava possible.
Sylvester, segons diuen tant les bones com les males llengües de l’hospital on treballa, s’assembla sospitosament al professor Galvani.
I no només físicament.

Com Galvani, Sylvester també és professor de biologia unes quantes hores a la setmana a l’escola d’infermeria. Hi dona classes a infermeres —majoritàriament jamaicanes— que sospiren per ell amb una combinació d’admiració acadèmica i entusiasme tropical. Sap que és un bon professional i encantador alhora… exactament com l’Adolf, que ara ja no imparteix classes però continua despertant simpaties.
Aquest petit article vol ser tan entretingut com sigui possible, i el cap de setmana a Bolonya ho va posar fàcil: va ser gloriós. Es pot dir sense exagerar que la generositat i l’hospitalitat, tant de Galvani com dels seus alumnes, van ser espectaculars.
Pel que fa a la gastronomia, cal aclarir un detall històric: el plat conegut com a “espagueti a la bolonyesa” és en realitat una invenció posterior dels restauradors europeus. Ara bé, la salsa bolonyesa sí que era perfectament coneguda.
I la pasta —fos quina fos— els va sortir literalment per les orelles.

“Era l’home que feia ballar granotes amb electricitat”
(paraules dels seus alumnes)
Luigi Galvani era un científic amb una curiositat infinita i una habilitat especial per fer parlar —o millor dit, sacsejar— la ciència. Metge de formació i professor d’anatomia, no només era un gran pedagog, sinó també un apassionat irremeiable de l’experimentació.
La seva gran troballa va arribar un dia aparentment tranquil. Mentre feia disseccions de granotes, una de les seves potes va començar a moure’s sobtadament en entrar en contacte amb una espurna elèctrica. Galvani no ho va atribuir a la casualitat: va interpretar aquell moviment com un missatge directe de la natura.
A partir d’aquí, va començar a estudiar el que ell anomenava “electricitat animal”, convençut que els organismes vius generaven electricitat per si mateixos. Aquelles potes de granota que es contreien com marionetes elèctriques van captivar tota l’Europa científica.
Amb el temps es demostraria que l’electricitat provenia del metall i no de la granota, però això no resta mèrit a Galvani: les seves investigacions van posar les bases del naixement de l’electrofisiologia.
No va inventar Frankenstein… però hi va posar el corrent.
A la universitat, expliquen els seus alumnes, era un professor rigorós però encantador, capaç d’alternar classes magistrals amb demostracions que deixaven els estudiants bocabadats. Sempre amb cables, granotes i bateries rudimentàries a mà, va ajudar a encendre —literalment— una nova era en la ciència.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cara Bologna, cità dei portici!
Em va enamorar des del primer dia i ara el teu relat ha afegit un motiu més per admirar-la.
Em va semblar sentir un calfred quan passejava per la vella universitat i ara l’interpreto! Era la fantasmal presència del Sylvester que volia cridar la meva atenció.
Un cop més, agraeixo el conte que, com deien els antics, “enseña deleitando”.
De l’ alter ego al múltiple ego, viatges quàntics d’ aspectes irreals.