L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
Un ràdio-espectacle per sucar-hi pa.
Projecte complet per a Catalunya.
A. Consideracions generals
Aquest document ha estat redactat amb la voluntat de servir de guia al director del ràdio-espectacle.
A partir d’aquí, s’hi podran introduir tots els canvis i adaptacions que es considerin necessaris.
- Concepte general
Es tracta d’un ràdio-espectacle en to de comèdia familiar, pensat per a tots els públics. Inclou una desena de cançons franceses, intercalades aproximadament cada dotze minuts i interpretades pel duet Les Yoyo Sisters, acompanyades al teclat per Dan. - Context històric
L’acció comença el 31 d’agost de 1944, just després de l’alliberament de París. La ciutat respira una nova esperança i la gent somia que aquell horror no es torni a repetir mai més. - L’origen de la història
Les bombes han destruït gran part de París, inclosa l’antiga emissora Radio Hirondelle, molt popular abans de la guerra. Els seus antics treballadors —actors de professió— contemplen amb tristesa les quatre pedres que en queden.
Just al costat, però, el cafè de Monsieur Pascal ha quedat intacte.
Empresari astut i generós, Monsieur Pascal els proposa un nou projecte: muntar un cafè-ràdio amb programes en directe i una sala de ball. Potser, amb una mica de sort, alguns soldats americans hi tornaran a la recerca d’amors perduts.
Però no tots tornaran: les guerres són així.
En canvi, la música, el ball, els concursos i els culebrots tornen a omplir les llars de gent que passa gana, però que encara té un aparell de ràdio i l’esperança intacta. - Els gats de París
El fil conductor de l’obra és una aventura divertida protagonitzada pels gats que viuen als terrats de París i que han sobreviscut a la guerra.
En un d’aquests terrats, just sobre l’antiga emissora, hi viuen Ricky i Lizy —una gata encantadora que recorda Ingrid Bergman. Mentre conversen, sorgeix entre ells una relació plena d’humor i tendresa. - L’escenografia
L’ambient és el dels terrats parisencs: teulades irregulars, finestres, teules trencades, xemeneies i claraboies.
Els altres personatges són parelles de gats amb personalitats molt marcades, repartits per diferents terrats emblemàtics. - La trama
La història es construeix a partir de petites escenes entre les diverses parelles de gats, que ensenyen als humans a sobreviure en temps de postguerra.
Són gats creatius que inventen màquines de cosir, màquines d’escriure o receptes enginyoses per fer miracles amb quatre ingredients. Alguns dels seus invents acaben en mans de les classes benestants, sempre disposades a comprar qualsevol bajanada. - Missatges principals
La música porta felicitat.
Els animals poden ajudar els humans a ser més humans.
La creativitat floreix fins i tot en la misèria.
Sempre hi ha un moment per riure i per ballar.
- Actors i equip
Hi ha dos grups d’actors, descrits més endavant.
En total: quatre actors, dos cantants, un regidor i un teclista. - Pressupost
Tot i que pot semblar elevat, el pressupost és raonable: només es preveuen deu programes anuals, i els actors i músics combinen aquest projecte amb altres feines.
També s’inclou la figura d’un/a monitor/a especialitzat/ada per treballar amb nois i noies amb síndrome de Down, que aprendran tècniques senzilles de mim i balls de saló. - Escenaris principals
Els terrats de la Coco Chanel, el Louvre, el restaurant Maxim’s, l’hotel Ritz, el Moulin Rouge i el Gran Casino Mustafà serveixen de marc per a cada història.
Cada parella de gats viu la seva pròpia aventura —plena d’amor, humor, imaginació, música, espionatge i fins i tot algun crim— en un París que comença a renéixer. - L’espai de representació
Fugim de l’escenari tradicional.
L’espectacle es desenvolupa en un espai amb taules i cadires, on aproximadament una tercera part s’habilita com a emissora de ràdio recreada amb els actors i el teclista. - Desplegament progressiu
El projecte es pot desenvolupar per etapes.
Es pot començar, per exemple, amb un petit espectacle de mim i ball de saló protagonitzat exclusivament per nois i noies amb síndrome de Down, com a primera fase.
B. Atrezzo
- Cinc micròfons amb peu, d’estètica dels anys trenta.
- Un rellotge de paret de l’època.
- Pòsters de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen.
C. Magatzem
Caldrà contractar un petit espai de traster per guardar-hi tot el material d’escenografia i equip tècnic.
D. Música de l’espectacle
Repertori principal:
- La mer – Charles Trenet
- Les amants de Paris / La vie en rose – Édith Piaf
- J’attendrai – Rina Ketty
- C’est si bon – Yves Montand
- Les feuilles mortes – Yves Montand
- Lili Marleen – Marlene Dietrich
- Chattanooga Choo Choo
- Parlez-moi d’amour – Lucienne Boyer
- C’est un mauvais garçon – Jean Sablon
- Sous les ponts de Paris – Édith Piaf
- As time goes by
El duet canta majoritàriament en francès, excepte aquesta última cançó, interpretada en anglès.
E. Fragment de “Lili Marlène” (versió francesa)
(s’inclou per referència o per ús dins l’espectacle)
(mantenim la lletra original, ja correcta i lírica)
F. Material tècnic
- Teclat, altaveus, amplificador i càmera de vídeo.
G. Els actors
Hi haurà dos grups:
- Grup principal
Actua davant dels micròfons, llegint els guions igual que a la ràdio dels anys quaranta. - Grup inclusiu
D’una dotzena de persones amb síndrome de Down que fan teatre de mim, interactuen amb el públic amb la cara pintada de blanc. - i, un cop acabat el programa, ballen amb els espectadors al ritme de les velles cançons franceses.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!