L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
Sylvester ha arribat a la feina més content que un gínjol: és divendres i, com cada setmana, toca esmorzar croissants amb sobrassada. Però, oh sorpresa! En lloc de trobar-los a la cuina, s’ha trobat el festí sobre la taula de treball del laboratori forense.
Una de les neveres del mortuori —on Sylvester sol guardar les seves “delicatessen”— havia estat buidada sense avís. I tot per una bona raó: una baralla salvatge entre bandes mafioses a prop del Tàmesi havia col·lapsat el sistema. Les neveres plenes. Cadàvers per tot arreu. I sí, també a l’hospital del costat.
Sylvester, que no té manies ni amb la mort ni amb l’embotit, s’ha posat mans a l’obra. Sembla que l’hi demanaran suport mèdic. Com que és un geni en biologia (modèstia a banda), el superintendent de la policia i el jutge de guàrdia esperen la seva trucada. Tot i això, tampoc cal ser Sherlock Holmes: els cadàvers tenen més ganivetades que una pel·lícula de Jack l’Esbudellador.
Després d’esmorzar “a la catalana”, Sylvester es permetrà llegir el diari. Però l’espera un dia ben intens.
I mentre tot això passa a Londres… a Catalunya celebrem la Castanyada. Entenc que als nens els faci més gràcia disfressar-se i cridar a Port Aventura que no pas visitar un cementiri i canviar les flors pansides per crisantems.
També entenc que asseure’s a menjar castanyes, moniatos i quatre panellets potser no sembla gaire emocionant. Però Sylvester ho té clar: recordar els qui ja no hi són també és viure.
Parlar-ne amb estima, compartir anècdotes, explicar qui eren o qui creiem que van ser… tot això ens connecta. La història no només és la que surt als llibres; també la que van escriure els nostres avis, els veïns, els professors, els amics, i sí —també els amors d’estiu.
La Castanyada pot ser un escenari ideal per fer memòria… i per fer-la amb bon humor.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!