L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
Corrien temps difícils.
Tambors de guerra començaven a ressonar per tot Espanya, i l’ombra d’un conflicte civil despietat s’estenia lentament pels carrers i les converses de cafè.
A casa hi vivien quatre noies i un sol noi, com en una versió domèstica i costabravenca de Sons and Daughters. Entre elles, la Maria, una jove decidida, que com tantes de la seva generació va aprendre a cosir… i ben aviat es va convertir en una modista excel·lent al preciós poble de Sant Feliu de Guíxols.
El seu pare, el Jaume, era tota una institució local. Gravava joies amb la paciència d’un monjo zen i la precisió d’un cirurgià amb lupa. Fins i tot l’Ajuntament li va encarregar, ni més ni menys, que totes les plaques amb els noms dels carrers. I ell, és clar, les va fer una per una, com si cada lletra fos una obra d’art.
La indústria del suro era una font de treball també per a Jaume.
Amb el suro es fabricaven els taps de vi i cava.
I què feia ell amb els taps?
Creava un graffisme en una petita estructura metàl·lica que una màquina especial del fabricant de vi o cava estampava a ca
dascun dels taps.
Aquell poble tranquil no oferia massa emocions. Un cinema, alguna visita esporàdica del circ… Fins que un estiu, la rutina es va trencar amb un circ vingut de Beirut. Portaven equilibristes, trapezistes i… un faquir.
Aquest faquir no era qualsevol. Caminava sobre vidres, empassava foc i, sobretot, es deia Mohamad Binganena, encara que —segons alguns— era el geni d’una antiga llàntia perduda a les costes del Llevant.
Maria no només el va veure actuar. Es va enamorar com en una pel·lícula de matinada. Una nit màgica va canviar la seva vida, i d’aquella passió va néixer Sylvester. Un embaràs discret, gairebé màgic, com si hagués passat entre bambolines d’un conte oriental.
Mohamad li va proposar marxar amb ell cap a Anglaterra, fugir del conflicte i començar de nou. Però Maria, fidel a la seva terra i a la seva gent, va decidir quedar-se.
Sylvester, en canvi, va créixer a Londres. Es va convertir en un biòleg seriós (però amb una mirada travessa) i treballava en un mortuori amb més històries que un museu.
El seu pare li havia deixat dues habilitats extraordinàries: la capacitat de viatjar en el temps i la de tenir sempre… 27 anys. Cosa que, per cert, fa molta enveja a la resta de la humanitat.
Un bon dia, entre llibres de ciència i tasses de te, va conèixer un tal Adolf. I, des d’aleshores, van esdevenir inseparables. O dit d’una altra manera: Sylvester és el seu alter ego… O potser és a l’inrevés. Qui hon sao?
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saber com va arribar al món Sylvester Jones fa que encara admiri més el personatge. Arrels de sant Feliu de Guixols i poders per la part Binganena…
Un xicot extraordinari que ha trobat un alter ego que no ho és menys!
Una història plena de màgia i color amb ingredients molt interessants. Les il.lustracions també ajuden molt a crear l ‘ ambient. Ja tinc interès en seguir coneixent les properes aventures.